Quim Masferrer és "El foraster". En aquest primer capítol té el repte de fer un monòleg a mida dels habitants de Benifallet.
El Foraster visita Bràfim (Alt Camp) i per casualitat descobreix que l'endemà se celebra un casament entre el Marc i la Dafne. L'objectiu de Quim Masferrer serà conèixer la família del nuvi i que el convidin al casori. Així és com el Foraster descobrirà que Bràfim és el poble de l'amor. Un capítol per a enamorats, amb final feliç. I com a tots els pobles, a la porta de l'església sempre hi ha algú amb ganes de criticar.
Quim Masferrer arriba a Peramola (369 habitants) en ple mes d'agost i es troba que el poble està a punt de celebrar la Festa Major. Els seus veïns diuen que és la millor de l'Alt Urgell.
Tortellà (la Garrotxa) és l'objectiu del Foraster d'aquesta setmana. A Tortellà descobrirà que entre els 793 habitants de la localitat n'hi ha de força peculiars, com el Sidru i la seva passió per pesar les coses, el Joan Molí i el seu local d'assaig, o la dona amb més caràcter de Catalunya: la Teresa de Tortellà. A més, Quim Masferrer també s'emocionarà amb la història del Roc, un avi de 98 anys, i la seva moto de més de 50.
Aquesta setmana "El Foraster" despulla la població de Belianes a l'Urgell, de 564 habitants. Belianes és terra d'oli, escultures i cargols. I sobre els cargols, Quim Masferrer serà testimoni d'un descobriment universal. També trobarà l'Ernest, que té les mascotes més estranyes amb què s'ha topat el foraster, i tindrà problemes amb el seu cotxe. Per sort, a Belianes hi ha en Jesús que és un gran mecànic i un grapat de bona gent que l'ajudarà a tirar endavant.
Els Muntells, al Delta de l'Ebre, té 499 habitants. Està rodejat de camps d'arròs, i està a punt de viure el gran esdeveniment de l'any: després de sis mesos d'espera, arriba la sega de l'arròs. El foraster trobarà en Xano, que es defineix com el típic home del Delta i que va descalç a tot arreu, assistirà a un emocionant partit de futbol de veterans, coneixerà la història d'amor entre el Joan i la Il·luminada, i amb la Pepita la Fea farà una visita guiada pels sobrenoms de les cases del poble.
El Foraster s'endinsa aquesta setmana a la vall Fosca, al nord de la comarca del Pallars Jussà. Per primer cop, Quim Masferrer no coneixerà un poble, sinó tota una vall. Són 19 pobles repartits per les muntanyes, algun dels quals, de menys de deu habitants. De poblet en poblet, el foraster trobarà ramaders, com el Josep i l'Albert, que es preparen per al gran esdeveniment de l'any: la Fira del Bestiar. El Tomàs li ensenyarà l'església més petita de la zona i la Nerea li explicarà com va revolucionar els nois de la vall Fosca amb la seva arribada ara fa tres anys.
S'acaba l'estiu i tothom marxa del Port de la Selva, menys el Foraster, que hi arriba amb ganes de conèixer l'altra cara d'un poble que a l'hivern no arriba als 1.000 habitants. Res és el mateix quan els turistes ja han marxat. El Port de la Selva és un altre poble. El foraster coneixerà en Siset, una de les persones més estimades per tots els veïns, i descobrirà la barca d'en Jaume, la més antiga de Port de la Selva. Passarà una estona amb les dones que es reuneixen per xerrar i cosir al casal i captarà l'essència del mar al costat de la Maria, una selvatana de 93 anys que cada dia baixa a mullar-se els peus a la vora del mar.
"El Foraster" arriba aquesta setmana a Santa Maria d'Oló, a la comarca del Bages. Un poble dividit en dues parts, la part nova a baix i la part vella a dalt. Un poble que puja i baixa, i amb un dels carrers més costeruts de Catalunya. A dalt, el foraster coneixerà un savi, el Ramon, i un amant dels 4L i els viatges de noces. I a baix coneixerà els Vola, uns germans famosos al poble perquè van regalar una burra, de nom Deisi, a la seva mare. Acompanyarà la Penya Barcelonista d'Oló fins el Camp Nou per veure el primer Barça-Madrid de la temporada, i sobretot serà testimoni d'un moment d'amor total entre la Vanesa i el Xurxo.
El Foraster aterra aquesta setmana a Salardú, a l'est de la Vall d'Aran. I ho fa just quan cau la primera gran nevada de la temporada. Abans que arribin els esquiadors, el Foraster s'endinsarà pels carrers blancs d'aquest poblet de Naut Aran (450 habitants) i descobrirà, entre caiguda i caiguda, que els nens no juguen a futbol sinó a batalles de neu, que l'olla aranesa és el millor remei per combatre el fred i que els membres de la brigada són Pares Noel que et poden salvar la vida. Farà periodisme d'investigació buscant la casa del rei a la Pleta de Vaquèira, serà testimoni dels últims preparatius abans de l'obertura de les pistes d'esquí i escoltarà la història d'amor més meravellosa de la Vall d'Aran. I tot això, envoltat d'un metre i mig de neu.
El Foraster arriba en plena tardor a un poble envoltat de bosc, un poble emboscat, Borredà (580 habitants), a la comarca del Berguedà. Aquí comprovarà com els borredanesos tenen una relació molt especial amb els animals: un pastor i les seves ovelles, un "cowboy" i el seu cavall, i un cuiner i la seva perdiu. També coneixerem les entranyables germanes dominiques, un inventor que se la sap molt llarga i una dona que mentre dorm ven tomàquets. I al bosc, rodejat de colors ataronjats i marrons, el Foraster aprendrà un nou idioma, el dels cavalls. I per acabar, una pregunta sense resposta: l'expresident Montilla s'ha fet capellà?
Aquesta setmana el Foraster passarà 48 hores a Espolla, un poble de 421 habitants de l'Alt Empordà, situat entre la base militar de Sant Climent Sescebes i la frontera francesa. A Espolla descobrirà que hi ha veïns que compten papereres, dones que volen i ramaders que posen nom als seus porcs. Perquè Espolla és com la Gàl·lia d'Astèrix i Obèlix: aquí tenen menhirs, cacen porcs senglars i beuen una poció màgica, el "bouillon". El resultat? Un alcalde que no es talla els cabells, avis energètics i tenors que canten a 20.000 wats de potència.
Darrer programa de la primera temporada d'"El Foraster". Un resum d'alguns dels moments més entranyables, divertits i sorprenents dels dotze viatges del Foraster. En total, més de 4.000 quilòmetres de distància i més de 250 persones entrevistades en dotze pobles de dotze comarques diferents. Dotze pobles tan petits que sumats fan un total de 7.619 habitants, menys que la població de Ripoll o la Bisbal d'Empordà. Més de 14 hores de monòlegs i més de 210 hores de material de rodatge. Una aventura gratificant, plena de sorpreses i descobertes, plena de persones anònimes que han omplert la part del darrere de la "pick-up" taronja de records inesborrables.
El Foraster arriba aquesta setmana a Godall (713 habitants), a la comarca del Montsià, coincidint amb el final de la recollida de l'oliva i amb un dels carnestoltes més sonats de les Terres de l'Ebre. A Godall comprovarà que és un poble únic: té el millor equip de futbol de Catalunya, la campiona de bitlles del Montsià, una cambrera amb una memòria prodigiosa i un home que, amb més de noranta anys, conserva intactes les habilitats per a l'amor. I, sobretot, un poble que organitza a consciència la guerra de farina, el plat fort del Carnestoltes, una autèntica batalla campal que posarà a prova la resistència del Foraster i la compassió dels godallencs.
El Foraster s'endinsa per la vall de Camprodon fins a Molló, a la comarca del Ripollès. Un poble fronterer, en què els 345 habitants coneixen de prop els francesos i, especialment, els secrets de les franceses. A Molló, el Foraster es convertirà en el copilot d'una conductora de 85 anys experta en Meharis, pujarà dalt d'una serra per conèixer el lloc on passarà l'eternitat un dels veïns i descobrirà que el poble no només està envoltat de cavalls i ovelles, sinó també d'óssos i animals salvatges. Res de sorprenent, en un poble on les vaques tenen el seu canal de televisió propi.
El Foraster s'avança a la temporada i es planta a Llafranc (321 habitants) uns dies abans que ho facin els turistes. En aquest poble del Baix Empordà tot són presses per enllestir els preparatius i aquí es toparà amb nervis, tensió i fins i tot algun estirabot. Això sí, comprovarà que les històries que comencen malament poden acabar bé. Aquí descobrirà dos pobles en un: el de l'estiu, la platja i les nits de passió al far; i el de l'hivern, el temporal, la pesca i la reflexió. El resultat: veïns que neixen, viuen i moren als hotels, un Rambo amb barretina, amigues de Rock Hudson i una vida abocada al mar que obligarà el Foraster a quedar-se una altra vegada mig despullat.
Aquesta setmana, el Foraster passa quaranta-vuit hores a Prades, un municipi del Baix Camp de 631 habitants. O no. Perquè a Prades, res no és del tot veritat i el Foraster serà víctima d'una mentida rere l'altra. Veïns que canvien de nom, hores que retrocedeixen i coses que no són el que semblen. Entre tanta confusió, el Foraster trobarà dues certeses: a Prades, s'hi pot comprar qualsevol cosa i les seves patates arriben a tot Catalunya, fins i tot al Barça. El Foraster viurà un inesperat moment radiofònic amb Joaquim Maria Puyal i fins i tot toparà amb un personatge cèlebre de la història d'Els Pets.
El Foraster avança cap a ponent per passar 48 hores a Alfés (319 habitants), a la comarca del Segrià, terra de secà on les primeres paraules que pronuncien els nens són noms de tractors. Aquí, a Alfés, viurà la tradició més antiga del poble, la processó dels armats de Setmana Santa, i descobrirà una planta que serveix absolutament per a tot, una mena de poció màgica que fa dels aufesins una gent especial: juguen a golf sense camp de golf, ballen on no s'hauria de ballar i trien el sexe dels nadons. Alfés, un poble on les eugues et segueixen allà on vas.
El Foraster arriba aquesta setmana a Osor, al cor de les Guilleries, entre Anglès i Sant Hilari Sacalm. Un poble amb 456 habitants i dotzenes d'animals que demostren que la Selva no és només el nom de la comarca. De fet, el Foraster coneixerà un veí que es fa petons amb un porc senglar, s'estrenarà en la pesca de la truita de riu i intentarà parlar amb un lloro que escolta la ràdio. El Foraster també es perdrà per la masia més gran de Catalunya, quedarà impactat per la història de l'arribada de la llum a Osor i creuarà dotzenes de vegades el pont que uneix les dues bandes del poble buscant les pistes de Jaume I i la seva amant.
Aquesta setmana, el Foraster passa 48 hores a la Torre de l'Espanyol (684 habitants), un poble de la Ribera d'Ebre rodejat d'arbres fruiters, però on els més joves només pensen a plantar un pi al mig de la plaça. És un ritual únic, colossal, amb la participació de tots els veïns. Hi pugen com a nens i en baixen fets uns homes. A la Torre de l'Espanyol, el Foraster recollirà les primeres cireres de la temporada i descobrirà que els Manel tenen imitadors a l'estranger, que les dones poden ser préssecs o nectarines i que els homes més enamorats fan regals inimaginables a la seva estimada. La Torre de l'Espanyol, un poble amb només un aficionat de l'espanyol.
"El foraster" arriba a Arsèguel, el poble més petit de tots els que ha visitat fins ara. Arsèguel és com una escala de veïns, només hi viuen quaranta persones. En aquest poblet de l'Alt Urgell, el Foraster viatjarà a través del temps. Amb la Neus de la fàbrica de llanes retrocedirà fins al 1850, on descobrirà el primer ordinador de la història, i amb l'última lletera del poble saltarà fins al 1986. Per cert, una lletera que servia per transportar llet, persones i, també, morts. A Arsèguel, el Foraster no només aprendrà història. També farà classes de llengua i descobrirà un verb nou que serveix per a tot: "funyir". Aquest poblet del Pirineu lleidatà és molt petit, però està sota un decorat enorme, extraordinari: el Cadí.
El Foraster fa una parada abans de continuar el seu viatge pels pobles més petits de Catalunya. Però, abans de marxar de vacances, recopilarà els moments més sorprenents i entranyables d'aquesta temporada. Aquest cop ha visitat 8 pobles, que sumats fan exactament 3.509 habitants, més o menys el mateix que Balenyà o Breda. Més de 2.800 Km recorreguts i 160 persones entrevistades. I a banda de recordar les millors històries de la temporada, el Foraster també mostrarà el que passa darrera les càmeres, els preparatius i alguns secrets dels rodatges. I per acabar, un avanç dels propers pobles que es veuran molt aviat i imatges inèdites d'un programa especial d'El Foraster que s'emetrà aquest setembre.
Aquest setembre "El foraster" fa un viatge diferent, un programa especial: "El Foraster a TV3". En aquesta ocasió, Quim Masferrer dirigeix la seva recerca de paisatge humà entre els rostres coneguts de la petita pantalla. Parlem amb ell minuts després d'acabar el monòleg que serveix de presentació de la programació de tardor.
El Foraster presenta un manual, "El Manual del Bon Foraster", un recull d'idees i suggeriments per a tots aquells que vulguin deixar-se seduir per l'aventura de descobrir els pobles de menys de mil habitants. Un programa pràctic per fer quilòmetres i anar de poble en poble. Un manual amb tot el que ha après durant un any i mig. En divuit mesos el Foraster ha recorregut 20 pobles, ha entrevistat més de 700 persones, ha fet més de 15.000 quilòmetres, i si en pot extreure una conclusió és que quan marxes d'un poble ja no ets la mateixa persona que quan hi has arribat per primer cop. No importa en quina època de l'any el visitis; sempre hi passen coses. No importa amb qui parlis; sempre et sorprendran. En tot aquest temps, hem parlat de la vida, de la mort i de l'amor. I fins i tot, de com aconseguir que una vaca et faci cas. També hem compartit taula, hem cantat, hem collit fruita i hem pescat.
"El foraster" visita Sant Bartomeu del Grau (888 habitants), comarca d'Osona, a l'est del Lluçanès. Allà descobrirà que les vaques poden viure en pensió completa en un hotel i que una picada d'abella et pot fer veure visions. Res estrany en un poble on hi ha un toro enamorat de la seva mestressa, un lleó enamorat d'una tigressa i un burro de la seva mare. Coneixerà dues generacions de pastores que canten mentre pasturen i pujarà en un Ferrari de pobres. Tot això, mentre intenta descobrir un secret molt ben amagat entre els veïns: qui és el guanyador d'un concurs... diferent.
"El foraster" arriba aquesta setmana a La Pera (453 habitants), al Baix Empordà, coneguda pel castell de Púbol, on van viure la Gal·la i Salvador Dalí. Una terra surrealista, plena de turistes i d'històries surrealistes: gossos guardians que no vigilen, mòmies imprevistes, arbres enamorats i veïns que semblen sortits d'un quadre, i, a més a més, descobrirà que el cel no és el paradís, sinó un videoclub. I com a bon foraster, farà una visita guiada al castell de Púbol, amb un guia de luxe: el majordom de Salvador Dalí. La Pera, un poble on res no és el que sembla i on les noies ho guanyen tot.
Comença la tercera temporada d'"El Foraster" amb la visita a Sant Llorenç de Morunys (970 habitants), el poble més petit del Solsonès, però també el més poblat, un poble conegut com la capital de la Vall de Lord. En terra de bolets, el Foraster sortirà, evidentment, a buscar-ne, i en trobarà de tota mena, fins i tot un de gegant. A Sant Llorenç, el Foraster coneixerà el primer avi centenari del programa pocs dies abans que compleixi els cent anys, i descobrirà la versió catalana d'en "Jack l'esbudellador", un home que està fabricant una bomba, una bomba de veritat. I amb la intenció de fer-la servir. A més, els nens del poble el duran fins a un lloc màgic, el seu racó preferit del pantà de la Llosa del Cavall, i visitarà el Santuari de la Mare de Déu de Lord, on viurà un moment místic al costat d'una àvia de Barcelona que hi ve a fer una ofrena molt especial.
Salàs de Pallars Aquesta setmana el Foraster visita Salàs de Pallars (378 habitants), al Pallars Jussà, on viurà una de les arribades més mogudes de totes les que ha viscut fins ara. Enxamparà el poble en plena celebració de la fira de bestiar de peu rodó, tot un esdeveniment. Però, menys bestiar, hi veurà de tot. Durant segles aquesta fira ha estat la més important de la península i ara ho commemoren. I, per fer-ho, no es queden curts, el plat fort: "striptease al Salón", amb vedets incloses. Però la cosa no acaba aquí. A Salàs saldarà deutes pendents amb una persona que va conèixer a la Vall Fosca, s'acostarà a un dels llacs més profunds de Catalunya, on alguns creuen que hi viuen cocodrils, i descobrirà que en aquest poble l'aigua pot fer miracles. I aprendrà també que les parts íntimes dels homes, a Salàs, tenen un nom molt particular. Tot per arribar a una conclusió: la vida és molt llarga i molt curta, tot depèn de com es miri.
Aquesta setmana, el foraster visita Espinelves (202 habitants), a Osona, el poble que cada any dóna el tret de sortida a les festes de Nadal, amb la Fira de l'Avet. Com diuen aquí, el Nadal comença a Espinelves. Més de setanta mil persones recorreran els tres carrers engalanats del poble a la recerca del seu avet, però abans que arribi tota la gentada, el Foraster compartirà amb els veïns d'Espinelves els dies previs a la setmana més important de l'any. Descobrirà que els avets van bé per als refredats i, fins i tot, aprendrà a arrencar-los amb les mans, però sobretot coneixerà una persona única, segurament el capellà més singular de Catalunya: un mossèn que fa misses cronometrades i que s'escalfa amb fustes que no provenen precisament del bosc. Un capellà únic per a una fira única.
La Vilella Baixa és una població del Priorat que té 211 habitants. "El foraster" hi arriba en dies de màxima activitat, en plena verema, i van tan de bòlit que fins i tot al bar del poble t'has de fer tu mateix el cafè.
Aquesta setmana el foraster visita Portbou (930 habitants, Alt Empordà), un poble que té una estació o una estació que té un poble. El Foraster descobrirà què Portbou és un poble de pel·lícula. Tot i que els cinemes de tota la vida han tancat, els veïns viuen com si estiguessin en un plató. Per exemple, el Gael i el Dani, que amb només 10 anys, ja han fet 4 pel·lícules. I no només això, al port de Portbou tenen varada la barca de l'actor de westerns més famós de la història. Fins i tot les sortides de sol són de pel·lícula. Portbou ja no té la vitalitat d'abans però encara està ple d'històries: històries de frontera, d'amor, de guerra, d'exili i, també, històries de boxejadors.
"El foraster" visita el paradís dels excursionistes: Queralbs (180 habitants). Situat a 1.200 metres d'altura, és la porta d'entrada a la vall de Núria. El Puigmal, el Noufonts, el Noucreus... un poble envoltat de cims mítics.
"El foraster" arriba a Barberà de la Conca (509 habitants), conegut pel seu castell, pel seu vi i darrerament conegut, sobretot, per una esquerda que travessa tot el poble.
Aquesta setmana el Foraster puja a Llavorsí (380 habitants) a l'Alt Pirineu, on hi ha als llacs i les muntanyes més altes del país. I en mig de tants cims, farà el monòleg, precisament, a dins d'una muntanya, amb 300 metres de roca per sobre. Serà una experiència única, no només per al Foraster, sinó també per a la majoria de veïns de Llavorsí que, per primer cop, entraran dins de la caverna on hi ha la central hidroelèctrica del poble. Aquesta no serà l'única experiència singular: aquí el Foraster acompanyarà la brigada de l'ós a buscar ossos, xollarà una ovella i domarà cavalls salvatges. I de tant anar amunt i avall, el Foraster haurà de ser rescatat pels bombers de Llavorsí. Sort que els nens del poble li van fer una classe de pallarès bàsic per moure's per la zona.
El foraster" proposa un experiment inèdit: observar com els protagonistes del programa miren el capítol del seu poble des del sofà de casa seva el dia de l'emissió. Seran onze famílies de tres pobles diferents d'aquesta temporada: Salàs de Pallars, Sant Bartomeu del Grau i Portbou. És a dir, els que han estat protagonistes d'"El foraster" ho tornaran a ser. Primer van ser entrevistats, després van assistir al monòleg al teatre del poble i ara es podrà observar com miren el resultat final del seu capítol just en el moment en què s'emet. Una càmera fixa a cada casa durant tota l'emissió ha captat les reaccions de les onze famílies. Així se sabrà què diuen quan es veuen a la televisió i també com reaccionen quan els qui apareixen són els veïns del poble, se sabrà què els fa més gràcia i què els emociona. I també es podrà saber què fan durant el programa, què mengen, de què parlen, com seuen o a qui truquen. Fins i tot es podrà veure què fan durant la publicitat.
Com és un dia de gravació del monòleg d'El Foraster? Què hi ha darrera les imatges de cada capítol? Com es fan les entrevistes? Un programa per descobrir els secrets de rodatge d'El Foraster, amb fragments inèdits de les converses d'aquesta temporada i seqüències que finalment no van aparèixer a l'edició definitiva. Un making of d'El Foraster amb tot allò que no s'ha vist durant les emissions. El programa arrenca amb els preparatius del monòleg de Llavorsí, al Pallars Sobirà. Una càmera ha perseguit l'equip del programa pas a pas: des de l'habitació de l'hotel on en Quim Masferrer estudia el guió, fins a última hora de la nit, un cop ja han marxat tots els veïns del poble. I entremig, el que no es veu dels rodatges: els dubtes, les sorpreses, els imprevistos, els secrets de rodatge.
A "Una vall molt especial", Quim Masferrer passa el 24 i 25 de desembre amb pacients, familiars i personal sanitari que han de ser aquests dies a l'hospital. "El Foraster" torna a posar en marxa la camioneta taronja per quarta temporada. I aquest cop arrenca amb el programa especial "Una vall molt especial". Es farà un avançament de la nova temporada el dilluns dia 4 de gener amb un programa gravat íntegrament a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona durant els dies 24 i 25 de desembre. Quim Masferrer viurà un Nadal únic fent companyia a les persones que no poden celebrar aquestes festes a casa seva. El 24 i 25 de desembre compartirà moments curiosos, divertits i entranyables amb pacients, familiars i personal sanitari que han de passar aquests dies a l'hospital. I, com sempre, Quim Masferrer reunirà després totes les persones que ha conegut per explicar-los la seva experiència, un monòleg que s'enregistrarà al menjador del personal sanitari de l'Hospital.
"El foraster" visitarà les Cases d'Alcanar, al Montsià; un petit poble mariner, situat just a la frontera amb el país Valencià. Hi arriba en ple estiu, quan també arriben els turistes, obren les terrasses i les platges s'omplen de gent. Aquí "El foraster" descobrirà que els veïns de les Cases tenen una relació molt especial amb la mar però també que pot ser molt traïdora: sortirà a pescar el llagostí en plena nit i no ho oblidarà mai. Després de passar 48 hores amb els veïns de les Cases s'adonarà que és un poble on es compta tot: els turistes, les onades, els llagostins, els estels... i sobretot compten molts acudits.
"El foraster" aquesta setmana anirà a veure una de les deu millors vistes del món: el cingle de Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa. Aquí visitarà tots els "hits" del poble: la pedrera de basalt, el cingle i la fàbrica de galetes. Però també es trobarà amb històries que mai hauria imaginat, com la del Pepe, que està construint un catamarà per creuar l'Atlàntic i fer realitat el somni d'anar a Sant Blas; o la del Raül, que està fent un moai de l'illa de Pasqua des de fa 30 anys. I coneixerà en Josep Roca, que ha fet tres voltes i mitja a la terra caminant, i en Josep Garrell -conegut com en Tarzan- que s'ha construït una selva per a ell sol. A Castellfollit de la Roca viurà històries de tot el món sense sortir del poble.
"El foraster" s'endinsa en una vall única: la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. Una vall amb nou pobles i amb el conjunt d'esglésies romàniques més importants del món. El Foraster hi arriba just després de Sant Joan, i podrà viure en primera persona la bogeria de la baixada de les falles, una tradició que acaba de ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. A més de viure l'emoció de les falles, visitarà les parts més amagades del romànic, anirà d'excursió per l'únic parc nacional de Catalunya, Aigüestortes, amb la millor guia del món; entrarà en un balneari i aprendrà a fer formatges. El Foraster aprendrà coses que li serviran per sempre: entendrà quines són les preguntes importants a la vida i com, a 50 graus i amb tanga, es pot fer un gran amic.
"El foraster" s'endinsa aquesta setmana en una vall única: la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. Una vall amb nou pobles i amb el conjunt d'esglésies romàniques més importants del món. El Foraster hi arriba just després de Sant Joan, i podrà viure en primera persona la bogeria de la baixada de les falles, una tradició que acaba de ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. A més de viure l'emoció de les falles, visitarà les parts més amagades del romànic, anirà d'excursió per l'únic parc nacional de Catalunya, Aigüestortes, amb la millor guia del món; entrarà en un balneari i aprendrà a fer formatges. El Foraster aprendrà coses que li serviran per sempre: entendrà quines són les preguntes importants a la vida i com, a 50 graus i amb tanga, es pot fer un gran amic.
Fent quilòmetres amb la seva "pick-up" taronja, "El foraster" arriba aquest dimecres fins a Isona i la Conca Dellà, al Pallars Jussà. Catorze poblets amb més de 60 jaciments arqueològics amb restes dels dinosaures que van habitar aquesta conca fa 70 milions d'anys. Amb l'Assumpció, una veïna de 70 anys, buscarem les petjades de dinosaure; amb en Pere, pastor de Basturs, els ous, i amb en Bernat, els ossos. Però a la Conca Dellà també hi ha animals vius. I molts. Aquí, a la Conca, el Foraster donarà menjar a més de dos-cents voltors carronyaires, acompanyat d'un guia molt especial, en Modest, un gran guarda forestal i un professor d'anglès únic al món.
"El foraster" arriba al Berguedà, a Castellar de n'Hug, l'últim diumenge d'agost, just quan el poble s'omple de turistes, pastors, ovelles i, evidentment, gossos: és el dia del concurs internacional de gossos d'atura. És un dia únic. Com el poble. Perquè, aquí, el Foraster descobrirà que els 98 veïns tenen moltes coses en comú, a banda dels gossos. Tots són del Barça -bé, tots menys deu- i gairebé tots comparteixen els mateixos cognoms. Tots són família. Tothom coneix Castellar de n'Hug per ser l'origen del riu Llobregat, però aquí també és el poble on les pastores i el campaner podrien desfilar en una passarel·la i on els forners fan croissants gegants de tres quilos.
El Foraster visita el Poblenou del Delta, al Montsià. El seu nom no enganya: és nou i segurament el poble més jove de Catalunya. Es va inaugurar l'any 1957 i els veïns ho van estrenar tot: les cases, l'escola, l'església... És un poble de casetes blanques, rodejat d'arrossars, paisatges de línies horitzontals i dels veïns més antics i nombrosos del Delta, els flamencs.És hivern, els camps d'arròs estan descansant, però a les llacunes l'activitat no s'atura mai. El Foraster sortirà a perxar amb el "playboy" del Delta, pescarà amb els concursants de la casa de "Gran Hermano" i coneixerà al caçador amb el millor llit del món. Tot i que, dormir, dormirà ben poc, perquè aquí no es para mai, ni de nit ni de dia. Només marxarà amb una assignatura pendent: tastar l'or blanc del Delta . I amb un queixal menys.
El Foraster visita aquesta setmana Organyà, a l'Alt Urgell, el poble on gairebé es pot dir que va néixer el català literari. Aquí, darrere d'una porta minúscula, descobrirà d'on va sorgir el primer text en llengua catalana, les famoses Homilies d'Organyà. I també darrere d'una porta -una mica més gran- trobarà amagada i intacta una discoteca dels anys 60, les Toskes, famosa a tot l'Alt Urgell. Aquí cada porta amaga una història sorprenent. I a Organyà el Foraster coneixerà la Maria, una venedora de bolets amb qui viurà una experiència única: veure el poble des de l'aire volant en parapent. La primera vegada per tots dos. Si no es fa aquí, millor no fer-ho enlloc. Diuen els experts que Organyà té la millor muntanya d'Europa per llançar-se en parapent. Doncs que així sigui.
El Foraster visita Maçanet de Cabrenys, 806 habitants, a l'Alt Empordà. Un poble conegut per les mines de sal, les fàbriques de pipes... i els casaments. Segons diu la dita, qui es casa a Maçanet de Cabrenys és feliç tota la vida, i deu ser veritat, perquè aquí el jutge de pau ha fet més de 300 casaments. I tothom feliç. En només 48 hores, el Foraster coneixerà l'autèntic Bob el manetes, un home que llegeix arbres i un barber que no et renta el cap amb aigua, sinó amb Floïd. I a més, entrarà a una mina a la recerca de tones i tones d'or i intentarà superar un repte: enfilar-se per una barra de ferro de cinc metres d'altura. Un repte només a l'abast de la gent de Maçanet de Cabrenys.
"El foraster" visita Ventalló, a l'Alt Empordà, un poble on els pastors parlen amb les pedres i els mòbils parlen amb el més enllà. Un poble molt espiritual. Aquí el foraster es trobarà amb en Silvestre, un ramader que irradia felicitat, i coneixerà en Pere, un empresari que ha vist la llum al final del túnel i que ara, una mica més tard del que hauria volgut, ha après el sentit de la vida. Ventalló és a 10 km del mar, però aquí s'hi pot practicar esquí nàutic, i si es vol també et pots banyar a les 8 del de matí en un gorg d'aigua freda amb una campiona d'atletisme per tornar-te a sentir jove. A més, descobrirà que aquí les parades d'autobús es converteixen en casals d'avis i que algunes àvies tenen escultures per parlar amb els seus difunts marits. Ventalló, un poble de l'Empordà amb la calma i el temperament dels empordanesos.
El Foraster visita la Vall d'Àssua, al Pallars Sobirà, una vall que sembla aturada en el temps. Fa trenta anys, el 1987, l'estació d'esquí de Llessui va deixar de funcionar per falta de neu i diners. Trenta anys després, tots els remuntadors i telecadires es mantenen intactes a dalt de la muntanya, impassibles, plens d'òxid, controlant tota la Vall d'Àssua i esperant un dia que mai no arribarà. Aquí, en un ambient ple de calma i de vent, el Foraster s'hi passarà 48 hores. I aquí coneixerà l'Agustí: el qui havia estat el millor esquiador de la Vall i que ara fa de pastor. I coneixerà el seu fill, en David, el solter que ho ha rastrejat tot, absolutament tot, per trobar nòvia. I l'Antònio, un pastor que llegeix llibres a les seves ovelles. I fins i tot tres okupes de 80 anys. Un hotel abandonat, pistes d'esquí aturades¿ sembla una Vall adormida, però hi ha històries tan profundes, tan càlides, que roben el cor.
El Foraster visita Viladrau, a la comarca d'Osona. Són dos pobles en un: el Viladrau de dilluns a divendres, habitat pels veïns de tota la vida, i el Viladrau dels caps de setmana, quan vénen els de Barcelona. Durant dècades Viladrau ha acollit famílies adinerades de la ciutat que venien a respirar els aires del Montseny i s'hi van fer cases senyorials. I quines cases! El Foraster en visitarà una: històrica, colossal, remodelada per Puig i Cadafalch. Una casa on es decideix el futur de Catalunya. Viladrau és terra d'estiuejants, però també de castanyers, bandolers, bruixes i poetes. Poetes que s'inspiren mentre tallen carn, llenyataires que abracen castanyers i bruixes que llancen escombres a 15 metres. I algun bandoler que encara ha de passar comptes amb la justícia. I tot això presidit per les muntanyes del Matagalls i de Sant Marçal, les muntanyes estimades pels viladrauencs.
Després de milers de quilòmetres i tres estacions (estiu, tardor i hivern), arriba el moment de les retrobades. Nou mesos més tard, es podrà viure la segona part d'un idil·li molt especial: el Foraster i en Jordi, el pastor de "crabes" de Barruera. S'hauran de moure per un escenari desconegut, el mercat de Palo Alto del Poblenou, segurament el punt on es concentren més hipsters per metre quadrat de tot Barcelona. I aquest no serà l'únic retrobament amb els amics d'aquesta quarta temporada. Se sabrà què ha passat amb el catamarà d'en Pepe de Castellfollit de la Roca. I es coneixerà com es troben els pacients que en Quim i els espectadors van conèixer a l'Hospital de la Vall d'Hebron els dies de Nadal.
Aquesta vegada el Foraster farà un viatge fora de Catalunya. Més de 600 km de carretera terra endins. Se'n va a la capital d'Espanya. Se'n va a Madrid. L'objectiu és conèixer com viuen els catalans que s'han instal·lat a la ciutat més gran de l'estat, tot i que com diuen els madrilenys, Madrid és com un poble, el poble més gran d'Espanya. Més de 6 milions d'habitants. I la majoria forasters, gent vinguda de tot arreu que han quedat atrapats per la capital. Un viatge que serveix per saber com són els madrilenys, però també per saber, de retruc, com som els catalans, tant els que s'han quedat a Madrid com els que viuen a Catalunya.
"El foraster" desembarca a l'illa més petita de les Balears, Formentera. Paradís dels hippies durant els anys 70, Formentera conserva un caràcter especial, una manera diferent d'encarar la vida, sense presses, sense embuts, fins al punt que els formenterencs d'avui diuen que ja no és l'illa dels hippies, ara és l'illa dels "happys". I el foraster en trobarà uns quants, de "happys", com, per exemple, en Miquel, famós per traslladar famosos fins als restaurants de la costa: Leonardo di Caprio, Sergio Ramos... O un altre "happy", segurament, l'exemple vivent més clar de l'estil de vida de Formentera, en Tranquilito. El nom ja ho diu tot. Si algú té pressa, que no vagi darrere seu per l'única carretera que creua l'illa.
24 hores al rebost de Catalunya. El Foraster viurà tot un dia i tota una nit entre la fruita, la carn i el peix del mercat més gran de la mediterrània i el segon més gran d'Europa: Mercabarna. Situat a la Zona Franca de Barcelona, Mercabarna proporciona cada dia la majoria d'aliments que mengem els catalans. És un univers propi, una ciutat que no dorm mai, gairebé és un país diferent, amb més de 6.000 treballadors, policia pròpia i uns ritmes de vida que no tenen res a veure amb el que estem acostumats. Durant 24 hores seguides, el Foraster intentarà comprendre com funciona Mercabarna. Des de les vuit del matí fins a les vuit del matí de l'endemà. Tot un dia non-stop. Primer a la fruita i la verdura i finalment al mercat del peix, i pel mig, l'escorxador de la carn, els restaurants, els serveis i la zona d'activitats complementàries, on per exemple es preparen els càterings dels creuers que amarren a Barcelona.
El Foraster surt del seu poble per endinsar-se en un dels barris amb més "salero" de Barcelona. Visitar la Barceloneta, per Quim Masferrer, serà com caure en una mena de Triangle de les Bermudes on t'hi sents atrapat. Un univers ple de personatges extravagants. Com en Josep, que convidarà el Foraster a pujar al seu quart de casa amb 25 ocells a dins; la Maria Dolors, que interrogarà el Foraster sobre la seva vida sexual, o com en Delfín, en Pitote i en Paquito el Chocolatero, un trio de jubilats que es passen el dia ballant a peu de platja. Però de totes les històries, n'hi ha una que el Foraster trigarà a oblidar. La que el portarà a sortir a la mar, de bon matí, amb els pescadors del barri. El que es preveu com un dia plàcid s'acabarà convertint en una aventura inesperada no apta per als que es maregen.
El Foraster passarà la nit més màgica de l'any, la nit de Reis, en un dels pobles amb més encant de Catalunya: Rupit. Quim Masferrer es tornarà a sentir com un nen mentre espera l'hora de la cavalcada al costat dels més petits del poble, amb qui obrirà regals i compartirà il·lusions. L'emoció o la sorpresa tenyiran les històries d'uns veïns que, l'endemà de Reis, van tots a l'una per representar el pessebre vivent. Però el Foraster descobrirà que l'alcalde i l'agutzil del poble se les tenen per veure qui fa què, i no se n'estarà de ficar-hi cullerada. Seran 48 hores plenes de la intensitat d'uns dies màgics, durant els quals el Foraster, a més a més, descobrirà el mètode "Ratafia" per vendre souvenirs als turistes, i s'emocionarà amb en Miquel, un home que, tot i perdre la seva dona, se segueix comunicant amb ella a través de la poesia.
Quim Masferrer arriba a Gósol, al Berguedà, i es planteja un repte: assolir el cim del Pedraforca. Intentarà pujar els 2.506 metres d'aquesta mítica muntanya després de passar la nit en un refugi de muntanya, pràcticament sense dormir i assessorat per un samurai. Però abans d'aquesta aventura, el Foraster visitarà el poble de Gósol durant la castanyada. En aquesta terra de misteris i llegendes, explorarà l'existència de les bruixes, escoltarà un concert sota terra, visitarà un pastor que viu al mig del bosc, i coneixerà el rector del poble, mossèn Ramon per recordar el gosolà més famós, mossèn Ballarín.
"El Foraster" més passat per aigua de tots. Quim Masferrer coneix Horta de Sant Joan entre xàfecs, tempestes i una tromba d'aigua que deixarà la pick-up embarrancada enmig dels boscos d'Horta, a tocar del Parc Natural dels Ports. Veurem si "El Foraster" se'n surt sol o necessita l'ajuda dels hortolans que ha conegut. Tots ells, personatges que El Foraster no oblidarà mai. Com l'Aila, que es dedica a fer rituals sioux per demanar que s'acabi l'època de sequera a Horta; la Piti, una dona que inunda el poble de pregons; o l'Eduardo, un antic músic de l'Orquestra Esmeralda, que va perdre la il·lusió per tocar el saxo.
Quim Masferrer visita Calella de Palafrugell en temporada baixa per trobar la Calella dels calellencs i es troba tot el contrari: cales plenes de gent de fora, més de 500 nedadors disposats a nedar mitja marató a mar obert. Però, després d'això, la calma arriba i "El foraster" s'endinsa en la Calella més autèntica, la de l'hivern. Amb els seus veïns visitarà un camp de patates on aparca l'helicòpter l'Elton John, coneixerà la primera persona que va sentir "Mediterraneo" de Serrat i viurà l'avorriment de la pesca de calamars.
En Quim Masferrer visita Foradada, un poblet de 95 habitants, ple de màgia, castells i nobles. No només dormirà al castell del poble, sinó que descobrirà alguns dels seus habitants, amb històries dignes de cavallers.
"El foraster" continua la ruta a la recerca dels poblets més petits de Catalunya. Quim Masferrer puja a la seva "pick-up" per arribar a Guils, tot un altre món a l'altra banda del túnel del Cadí. "Hi ha gent que lloga un cotxe de luxe a Berga per passejar-se per la Cerdanya". El Foraster descobrirà, aquesta setmana, un altre món a l'altra banda del túnel del Cadí. A Guils de Cerdanya -530 habitants i el destí preferit de molts barcelonins-, Quim Masferrer descobrirà que esquiar sobre neu verge és millor que l'experiència del primer petó; comprovarà com els pagesos de la zona han de conviure amb les segones residències de futbolistes i empresaris; s'emocionarà amb la història de la Tuni, i coneixerà un home ben especial, en Francesc, que abasteix de llenya residències que semblen tretes de Beverly Hills.
Aquesta setmana Quim Masferrer i el seu equip s’han desplaçat a Penelles per gravar un capítol d’ “El foraster” de TV3. Els veïns de la població de la Noguera s’han pogut creuar pels carrers amb l’humorista i alguns d’ells tindran el privilegi d’aparèixer al programa.
"El foraster" continua la ruta a la recerca dels poblets més petits de Catalunya. Quim Masferrer puja a la seva "pick-up" per anar a Masdenverge, on passarà les 48 hores més fantàstiques d'aquesta temporada. A Masdenverge 998 habitants, comarca del Montsià tot té una màgia i una força especials. Només cal veure les grans històries que Quim Masferrer trobarà en aquest petit poble de les Terres de l'Ebre, entre el Parc Natural del Ports i el Delta. El Foraster es quedarà bocabadat amb el grup de música més original de la zona, els "Llomillo"; viatjarà per l'espai gràcies als coets d'en Miquel i coneixerà la dona que, probablement, remuga més de tot Catalunya: la Carmensita. Atenció al seu lema: "La rabieta va que peta".
Aquesta vegada, El Foraster té un nou repte: 48 hores per conèixer un país sencer. En comptes de visitar un petit gran poble, Quim Masferrer s'endinsa en un petit gran estat, Andorra. Després d'un pas per la duana excepcional, Quim Masferrer aprendrà què vol dir fer-se l'andorrà, descobrirà les propietats afrodisíaques de l'aigua d'Andorra i sabrà, de la mà de la Rosario, què vol dir guanyar-se la vida amb el contraban. Però el que sembla un viatge plàcid, deixa de ser-ho quan El Foraster coneix una andorrana amb caràcter, la Roser, i els dos es plantegen baixar pel tobogan més llarg del món. És El Foraster a l'Andorra menys coneguda.
Un itinerari que no ha deixat indiferent en Quim Masferrer, que el va començar sentint-se més foraster que mai i l'acaba sentint-se un més del barri. Per iniciar questa sisena temporada, en Quim s'endinsa en una de les zones amb més caràcter i personalitat de Sant Adrià de Besòs: la Mina. Un barri desconegut, marginal, misteriós, ple de tòpics, però també ple de vida, somnis i esperances com les de qualsevol altre barri o població de Catalunya. Un lloc on ens podrem identificar amb els seus habitants més del que creiem.
La Vall d'en Bas és una vall formada per set poblets i molts camps de conreu, on res és el que sembla. Allà, en Quim s'hi passarà 48 hores intenses. Tan intenses que arriba a l'estiu i acaba marxant per Nadal. A la Vall d'en Bas, el paisatge és d'allò més espectacular. Miris cap on miris, tot és un quadre per emmarcar. I els seus habitants semblen sortits d'una novel·la. Coneixerem a la riallera Pilar, una de les participants del concurs de dalles, sempre en conflicte amb la seva eterna rival, l'Antxoni, una basca que sega tot el que troba al seu camí. I a una velocitat increïble. També coneixerem la Janina, que busca parella, però té un problema: no sap exactament el tipus d'home que busca. Vol que sigui pagès però que no ho sembli. Ho aconseguirà?
Castellfollit del Boix és un oasi rural on pot passar de tot, un poble que sembla tranquil però que no ho és tant. Allà, en Quim s'endurà uns quants ensurts... Coneixerem l'Antoni i la seva teoria segons la qual tots cometem 10 errors diaris; en Fidel, que va ser previsor i va plantar 30 anys enrere el pi que ara li fa ombra; la Ceci, una professora que sempre serà recordada; la famíliaTrapp de Castellfollit, que no té res a envejar a la de la pel·lícula; o en Roger, que és campió mundial de triatló i s'estima més patir que quedar-se tancat en una oficina; i, sobretot, coneixerem el jovent més esbojarrat de tota la contrada. Seran 48 hores de viure al límit, en situacions extremes, perquè, com diu l'Antoni, la vida és plena d'errors. I avui, entre tots aquests personatges, en traurem una profitosa lliçó: continuar caminant, entre encerts i errors, perquè de tot s'aprèn.
Al tocar del riu Ebre i coronat per una xemeneia tan gran com la Sagrada Família, no sembla que l'activitat de la seva central nuclear hagi afectat gaire aquest poble de 1.600 habitants. En Quim s'ho passarà molt bé les 48 hores que conviurà amb ells. Tot i semblar viure en constant perill, els residents d'aquesta població de la comarca de la Ribera d'Ebre no han perdut el seu tarannà senzill, alegre i acollidor. Perquè, paradoxalment, Ascó ha guanyat en qualitat de vida. I en Quim serà testimoni d'aquesta qualitat de vida en el dia a dia dels seus veïns: d'en Victoriano, per exemple, que per uns breus instants tindrà l'oportunitat de viatjar al passat; o d'en Fernando, l'agutzil de l'Ajuntament, a qui li agrada ajudar els altres; o de l'Antonio, que viu per informar les 24 hores de tot el que passa als voltants a través de la seva càmera i de les magnífiques instal·lacions de VideoAscó Televisió.
A Cornudella de Montsant, a diferència d'altres indrets, en Quim serà testimoni de primera fila que tot va cap amunt. Com en la vida mateixa. Situat a la comarca del Priorat, Cornudella de Montsant és un poblet envoltat de vinyes, un parc natural enmig d'un paisatge aspre i salvatge, ben a prop del pantà de Ciurana.Com també és un paradís de l'escalada, veurem en Quim practicar aquest esport, ajudat pel Jordi, un home que ha fet de la seva passió la seva professió. Altres personatges que desfilaran per aquest entorn feréstec i àrid són en Minga, que fa honor al seu cognom, l'Oriol, un home amb molt de nervi que no sap perdre, i en Ricart, un cap de colla ben despistat.I com que aquest programa va de pujades i de baixades, assistirem a l'assaig de la colla castellera Brivalls de Cornudella, que intentaran un tres de sis net. Una colla amb un esperit de grup molt especial.
En aquest programa, en Quim es retira. Però, no, no és un retir definitiu; només és un retir espiritural. Concretament, al monestir de Sant Daniel (Girona), on viuen sis monges benedictines. Sis monges ben peculiars, tot bondat i tendresa. En Quim hi conviurà amb elles durant 48 hores, acompanyant-les en els seus quefers diaris i religiosos. Entre pedres mil·lenàries i jardins acabats de florir, coneixerem la germana Maria Àngels, la més bellugueta i a qui no troben mai; o la germana Mercè, l'encarregada de l'economia domèstica, però també la més bromista; i la mateixa mare priora, que, entre rialles, es considera la més seriosa de totes. Elles, si més no, són com una família, amb els seus moments d'esgratinyar i els seus moments d'amanyagar.
Situat al bell mig de la zona volcànica de la Garrotxa i envoltat de volcans mil·lenaris, Santa Pau s'enorgulleix d'oferir al món un producte únic: el fesol de Santa Pau. I en Quim tindrà 48 hores per comprovar, de la mà de la Maria en Lluís, fins a quin punt la terra és el reflex dels que hi viuen i la treballen. En Josep ens farà conèixer el seu peculiar sistema de predicció meteorològica, i amb l'ajuda d'en Fidel, en Quim haurà d'afrontar un repte inesperat a l'ermita de Santa Margarida, construïda al vell mig del cràter del volcà. A més, també desfilaran pel programa l'Eddie i la seva flota de segways i en David amb les seves històries de zombies garrotxins. I després d'haver conegut el poble des de terra, en Quim el descobrirà des de l'aire, enfilat dalt d'un globus per primera vegada a la seva vida.
A Pacs del Penedès, un poble situat al cor de la comarca de l'Alt Penedès, en Quim viurà en primera persona l'inici de la verema del 2018. Això el portarà a trepitjar vinya, molta vinya... i raïm. Veurem com és la collita a mà i a màquina, de dia i de nit. Entre vinyes, hi trobarà en Jose, un temporer de Còrdova convençut que el Penedès és Hollywood. Coneixerem en Vicenç, un pagès a qui li agrada fer de tot, i la seva cap, la Marta, una enòloga que acabarà fent pencar de valent fins i tot en Quim. I, quan en Quim torni al poble per descansar de la verema, es trobarà les dones més descarades de Pacs: les Quimetes. Tot plegat en un poble de poc més de 900 habitants a tocar de Vilafranca del Penedès i rodejat pels quatre cantons de vinyes i cellers. 48 hores amb gent molt especial que acabarà amb un final "made in" Hollywood.
Quim Masferrer visita un poble del Pla de l'Estany, a Girona, amb molta història, joves amb una vida frenètica, un paleta poeta i un escultor obsessionat amb el sexe
Punt de visita obligada pels turistes i font d'inspiració per artistes de tot el món, Cadaqués és, probablement, un dels pobles més coneguts de Catalunya. Però en Quim hi arriba amb la intenció de conèixer el poble que hi ha rere la postal, perquè un poble no el coneixes fins que coneixes la seva gent. Així, entre d'altres, en Quim s'embarcarà amb l'Isca i en Linares, els últims pescadors de Port Lligat, farà una visita molt animal al parc del Cap de Creus amb en Dionís i descobrirà, de la mà de l'Eli, la vida que batega sota l'aigua de Cadaqués, en el que serà el seu bateig de submarinisme. 48 hores intenses on coneixerem l'autèntic caràcter de la gent que viu en aquest icònic poble de l'Alt Empordà.
A Sant Martí de Tous descobrirem un poblet petit, però amb moltes històries que han esdevingut llegenda. De fet, a Tous s'hi celebra el Festival de Llegendes de Catalunya i amb en Quim en podrem viure un tastet. Però, per descobriments, els que farà quan passegi pels seus carrers, quan entri a l'església o quan s'atreveixi a pujar fins al castell. Perquè, en 48 hores, en Quim toparà amb gent amb moltes històries diferents. Com en Marcial i en Rafel, dos vells amics amb molt bon humor i un riure que s'enganxa. O el mossèn Alejandro, un mexicà que fa només dos anys que és a Catalunya i que se sap una pila de dites catalanes. O en David, l'actual propietari del castell de Tous, més conegut com "el princeset". Un programa de llegenda que començarà i acabarà a la llum de les espelmes.
A Riudecanyes, un poble del Baix Camp situat just a sota del pantà que porta aquest nom, en Quim descobrirà que res no és el que sembla. Aquí, un jove de 19 anys com l'Albert es pot convertir en la millor de les mares, i un soterrani pot amagar un museu ple de peces insòlites, com les que ha arreplegat Miquel Oliva al llarg dels seus viatges pel món. En aquesta terra, que produeix un oli de gran qualitat, també descobrirem l'emocionant història d'en Joan i en Hammou, dos pagesos que es dediquen al cultiu de l'olivera i que són molt més que un patró i un jornaler. A més, la Carlota ens demostrarà per què és la gran crac del futbol de Riudecanyes i Miquel Arias serà el guia d'en Quim en una esbojarrada visita al castell d'Escornalbou.
L'estiu del 2013, en Quim va començar un viatge que li va canviar la vida. El punt de partida va ser Benifallet, al Baix Ebre, el primer poble que va acollir "El Foraster" en un moment on tot era nou, on tot eren dubtes. D'allò ja fa cinc anys i ara, en Quim, torna a Benifallet en un programa especial ple de retrobaments emocionants, marcat pel record dels moments viscuts amb les persones que li van obrir, per primera vegada, la porta de casa seva. A Benifallet, reviurem una de les històries més tendres d'aquell estiu del 2013. La història de la Cinteta i en Miquelet, la parella d'avis que va fer emocionar en Quim veient-los ballar la seva cançó, "Para que no me olvides". Cinc anys després comprovarem que, en la vellesa, aquell amor és més fort que mai. A més trobarem en George i l'Èric, uns nens que quan els vem conéixer, fa cinc anys, pescaven despreocupadament a la vora del riu i que avui tot just es comencen a enfrontar als reptes de la vida adulta.
En l'últim capítol d'aquesta entrega d'El Foraster, en Quim recordarà els moments que la gent li ha regalat en els darrers pobles que ha visitat. Un recull d'emocions, amb històries divertides i històries emotives. Com la de la Maria i en Lluís, la mare i el fill que li regalen tot el seu temps i dedicació a la seva passió, els fesols de Santa Pau. O en Marcial i en Rafel de Sant Martí de Tous, que ens van regalar estones molt divertides amb els seus riures i el seu pèndol revelador. També podrem tornar a gaudir del regal que ens va fer l'Eli, quan ens va ensenyar com és el fons marí d'un indret tan bonic com Cadaqués. O el gran regal en forma d'abraçada que les Quimetes de Pacs del Penedés li van fer a en Quim. I ens podrem tornar a emocionar amb en Joan i en Hammou, el patró i el jornaler de Riudecanyes que ens van regalar la seva gran història.
Rodonyà és un poble de la comarca de l'Alt Camp, epicentre de les calçotades, i el Foraster hi arriba amb un objectiu molt concret: descobrir tots els secrets que envolten aquesta popular tradició. Per aconseguir-ho, en Quim es deixarà guiar pels veïns del poble, començant per la colla que s'asseu al banc de la plaça. I malgrat que tots ells es consideren autèntics mestres calçotaires, no hi haurà manera que es posin d'acord en cap dels processos necessaris per fer una bona calçotada. Per la seva banda, la Maria Teresa ens revelarà, pas a pas, la recepta de la millor salsa de calçots, i la parella formada per la Rossi i l'Ordisi ens confessaran de quina manera les conseqüències petarreres dels calçots els fan sentir molt més units.
Des del gener del 2018, Gisclareny, a la comarca del Berguedà, és oficialment el poble més petit de Catalunya. Allà només hi viuen 27 persones, i això es nota. Al poble hi regnen un silenci i una calma totals. Després de conèixer en Joan, un alcalde tranquil com ben pocs, en Quim es trobarà en Gerard, un monitor d'esports d'aventura que li plantejarà un repte sense precedents: saltar des d'un pont de més de 30 metres d'alçada. S'hi atrevirà? Abans, però, anirem coneixent els altres veïns de Gisclareny: en Jordi i la Joanna, una parella de Sabadell que aquí han trobat el seu paradís; l'Oriol, que ens portarà a cavall fins a l'ermita de Sant Miquel de Turbians; o l'Anna i en Jordi, que sempre que poden presumeixen de tenir casa al poble més petit de Catalunya. I amb la Queralt i la Meritxell, filles de l'alcalde, en Quim descobrirà que, si aquest micropoble s'ha salvat de la desaparició, és gràcies als nouvinguts.
A Les, un poblet de la Vall d'Aran, tota la vida gira al voltant d'una festa d'orígens ancestrals, que es celebra la nit de Sant Joan: la Crema deth Haro. Cada any els seus veïns planten un tronc d'avet al mig de la plaça el dia de Sant Pere, i el cremen al cap de gairebé un any, per la revetlla de Sant Joan. En Quim hi arribarà el dia abans de la crema i es trobarà amb un poble bolcat en la seva festa més sagrada. De la mà de l'Esther i en Nacho coneixerem l'art de fer ballar les halhes enceses al voltant del cos, i amb en Pere i en Marc, avi i net, en Quim comprendrà fins a quin punt aquesta tradició ha unit les famílies de Les al llarg d'incomptables generacions. Però abans de viure la nit de la Crema deth Haro, en Julián convidarà en Quim a fer ràfting pel Garona, i coneixerem en Pedro, un madrileny amant de l'aventura i de gastar males passades als seus tripulants. Finalment, viurem la nit de Sant Joan més màgica al voltant de l'Haro, que amb el seu foc pot fer realitat tots els desitjos que se li demanen, inclosos els més bonics i inesperats.
Òrrius és el poble més petit de la comarca del Maresme, un racó de pau a tocar d'una de les zones més poblades del país. En Quim descobrirà ben aviat que aquí és costum apropiar-se de llocs que pertanyen als pobles del costat, i que els dies sempre comencen amb un bon esmorzar. Per això l'alcalde, en Jordi, es dedica en cos i ànima a les dues coses, mentre deixa les regnes de l'Ajuntament en mans de la seva ajudant, la Pepita. A més, en Gil i en Sebastià convidaran en Quim a un esmorzar molt especial: el que fan a la seva barraca al mig de les vinyes. També coneixerem la Laia, que amb 12 anys ja és subcampiona del món de trial en bicicleta, i la Roser i la Neus, que són amigues malgrat ser molt i molt diferents.
Llívia, a la comarca de la Cerdanya, té dues peculiaritats. La primera és que és un municipi català totalment envoltat per territori francès. I la segona, tal i com està a punt de descobrir en Quim, és que és un poble amb vocació... de capital del món. En ple hivern, la neu marca la vida dels veïns i les veïnes de Llívia. I no tots la viuen de la mateixa manera. Coneixerem a la Rosor, que la detesta. I al Marcel, que la idolatra fins al punt d'anomenar-la "or blanc". Amb ell, que es vanta de ser un crack de les pistes d'esquí, en Quim s'enfrontarà al repte d'aprendre a esquiar en només deu minuts. I amb en Carles, es posarà les raquetes per pujar al Castell de Llívia i gaudir de les millors vistes de la Cerdanya. També veurem en acció l'equip d'hoquei gel de Puigcerdà i coneixerem els acròbates d'un snowpark improvisat, que li ensenyaran al Quim que és tenir "flow".
A l'Albi, un típic poble de Les Garrigues envoltat d'ametllers i oliveres, en Quim hi trobarà una gent de caràcters i interessos molt variats, però que comparteixen un tret distintiu: la passió que posen en tot allò que fan. La Núria ha convertit la botiga del poble en un lloc on es pot trobar absolutament de tot, i si no hi és, ella ho aconsegueix en 24 hores. La Goretti posa tanta passió en la seva feina de perruquera com en investigar i airejar tots els secrets del poble. I en Milio i en Ricard aspiren a ser autèntics mestres de l'humor, amb un estil "apachonant" alhora d'explicar acudits. També coneixerem una família que estima les curses de motos d'una manera una mica temerària; les dones del grup Pasta Fresca, que ho donen tot en les seves actuacions musicals; i els Amics de les Bitlles de l'Albi, una colla que té un talent només comparable a les seves ganes d'esmorzar.
La vall d'Àger, a la comarca de la Noguera, és la meca del vol lliure i, per les seves condicions atmosfèriques, també és un indret únic per l'observació astronòmica. És per això que diuen que Àger té el millor cel de Catalunya, i en Quim hi arriba amb la intenció de conèixer la gent que viu just a sota. Amb la Paula, navegarem en caiac per un dels paratges més espectaculars del país, el Congost de Mont-rebei. En un dels bars del poble descobrirem la filosofia directa i sense embuts d'en Josep. I de la mà d'en Joan, guia del Centre d'Observació de l'Univers, farem un viatge per galàxies llunyanes amb parada a la Lluna. I com que visitar Àger i no volar és un pecat capital, en Jordi, monitor de vol, convencerà en Quim per gaudir del millor cel de Catalunya amb un increïble vol en parapent, amb sorpresa final inclosa.
Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironès, està format per cinc nuclis dispersos al llarg i a l'ample d'una vall de conte, situada a només deu minuts de la ciutat de Girona. Fent quilòmetres amunt i avall, en Quim coneixerà a en Quim, un granger força tossut, que ens demostrarà que la tossudesa no és incompatible amb un esperit solidari. I a l'Albert i en Joskin, dos amics que es comuniquen amb una variada col·lecció d'insults, sota els quals amaguen una tendra amistat. I farem una promesa de futur amb la Marisa, en Toni, en Jou i en Bruc, que ens obriran les portes de la que serà la seva casa familiar, just el dia que hi comencen les obres de reconstrucció. A més, en Quim es posarà al volant d'un tractor de competició de la mà d'en Lluís i descobrirà un ésser estrany al bell mig del jardí d'en Jeca. Per acabar, pujarem a dalt de Rocafesa, perquè des dels cims és des d'on realment t'enamores de les valls. I més encara d'una vall tan bonica com la Vall de Llémena.
Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà, és molt més que el municipi que acull un dels conjunts monàstics més importants d'Europa. I en Quim hi arriba amb la intenció de descobrir tant el monestir de Poblet, com el poblet que hi ha al costat del monestir. Per fer-ho, comptarà amb una ajuda inesperada, la de la Maite del Bar Solé, que coneix tot el poble, sap tot el que passa i té una idea molt clara de com li agradaria que fos el programa. Seguint les seves indicacions, en Quim coneixerà en Paco, el mestre vidrier del poble, i en Claudio, l'home que canta pel carrer. Amb en Cisco i en Dídac, sortirà a buscar tòfones per un paratge secret, i amb en Pere descobrirà el vincle que es pot arribar a establir entre dos bons amics pastors que pasturen en terres ben llunyanes. També coneixerem l'Alfons i en Joan, que mantenen obert el cinema del poble per autèntic amor a l'art, i en David, el guia més entusiasta, que ens acompanyarà a fer una visita espectacular pel monestir de Poblet. I per acabar, i també seguint les indicacions de la Maite, en Miquel ens delectarà amb un gran castell de focs artificials.
De sud a nord i d'est a oest, en Quim Masferrer ha tornat a viatjar pels pobles de Catalunya per conèixer la seva gent. Gisclareny, Rodonyà, Les, Òrrius, Llívia, l'Albi, Àger, Sant Martí de Llémena i Vimbodí i Poblet són els pobles que ha visitat El Foraster en aquesta nova temporada. I pel camí s'ha trobat amb tota mena de reptes. Reptes físics i mentals. Reptes que l'han fet emocionar i l'han fet riure. I altres que l'han fet aprendre i superar-se. En l'últim capítol d'aquesta entrega, recordarem els petits grans reptes que ha afrontat El Foraster en els últims pobles que ha conegut. Veurem com en Quim es va haver d'enfrontar a les seves pròpies pors a Gisclareny, on en Gerard el va convidar a saltar des d'un pont de més de 30 metres d'alçada. Amb l'Albert i en Joskin, de Sant Martí de Llémena, i la Roser i la Neus, d'Òrrius, comprovarem el gran repte que suposa mantenir una amistat. I en Pere i en Marc, avi i net, ens transmetran el repte de mantenir viva una tradició tan especial com la Crema deth Haro de Les, a la Vall d'Aran. A Llívia, amb en Marcel, la Rosó i la penya del flow, en Quim va poder conèixer tres maneres diferents, i fins i tot oposades, d'afrontar un mateix repte: conviure amb la neu. I a L'Albi, la Núria i la Goretti van compartir amb ell un repte quotidià però ben complicat: el de guardar els secrets del poble. A més, a Àger, en Quim va posar a prova el seu autocontrol en un espectacular salt en parapent, i a Rodonyà va descobrir que fer una bona calçotada pot ser un repte ben complicat.
El nom de Perafita, a la comarca d'Osona, va associat a les que probablement són les coques més famoses de Catalunya, i en Quim hi arriba disposat a descobrir si la gent d'aquest poble comparteix la dolçor del seu producte estrella. De bones a primeres en Quim toparà amb en Ramon, un home que sembla entestat a fotografiar-ho tot i que resultarà ser l'alcalde del poble. Tot seguit coneixerà en Quico, posseïdor d'una impressionant veu de tenor, i xerrarà -o més aviat escoltarà com xerra- la Pilar, una de les veïnes que es reuneixen per fer exercici a la plaça del poble. De la mà de la Toñi, en Quim farà un tast de les reconegudes coques de Perafita, tan bones que poden causar addicció.
Al bell mig del Parc Natural del Garraf es troba Olivella, un poblet enfilat a la zona més remota i muntanyosa del Garraf, comarca que "El Foraster" trepitja per primera vegada. El municipi acull l'únic monestir budista de Catalunya, situat al Palau Novella. Guiat per la Isabel, una de les monges budistes del temple, en Quim tindrà l'ocasió de descobrir de primera mà els fonaments filosòfics d'aquesta religió. El foraster també coneixerà les "Lleones d'Olivella", un grup de dones que s'entrenen ben fort en defensa personal, per fer front als perills d'una societat on, malauradament, la violència masclista continua sent una realitat palpable. I mentrestant, l'Aida, una jove campiona de para-taekwondo, demostra dia rere dia que, en aquest món, ser diferent no és fàcil i que l'actitud és el que pot marcar la diferència.
Amb la seva visita al poble de Rellinars, "El Foraster" trepitja per primera vegada la comarca del Vallès Occidental. Rellinars és conegut per ser el lloc de naixement del set vegades campió del món de trial Jordi Tarrés, i en Quim hi arriba amb la il·lusió de buscar el qui va ser un dels seus ídols de joventut. A més a més de trobar Tarrés, i fins i tot de sortir amb ell a fer una espectacular volta en moto, en Quim al·lucinarà amb l'Erik, un home força expressiu i que té la peculiar afició d'agafar insectes amb les mans. A més a més, coneixerà un altre Quim, que es dedica a enfilar-se als arbres, i compartirà una estona de joc esbojarrat amb la canalla del poble. I entre la gent gran del poble hi trobarà dos entranyables amics, en Pere i en Joan, que fa anys que riuen i ploren junts, però que no hi ha manera que comparteixin un àpat, perquè en això tenen gustos ben diferents.
Un capítol especial i diferent que coincideix amb la setmana de La Marató. Des de la seva casa d'Arbúcies, i davant la impossibilitat de sortir a voltar pels pobles de Catalunya durant el confinament dels mesos de març, abril i maig, en Quim va decidir posar-se en contacte amb algunes de les persones que va conèixer a les darreres temporades del programa per saber com estaven vivint el confinament i com estava afectant la situació als seus pobles.
Per primera vegada, "El Foraster" viatja a la comarca del Tarragonès i ho fa per descobrir La Nou de Gaià, un dels municipis més petits de la comarca. Allà, en Quim coneixerà en Nan, un home a qui li agrada anar "per fenya". De la mà de les "germanes Koplowitz", farà un tast de productes de proximitat. I també comprovarà com treballa en Pere, un saurí que es dedica a buscar aigua amb un pèndol que més aviat sembla un ventilador a plena potència. A La Nou, en Quim també coneixerà la història d'en Ricard, a qui la seva germana li va donar un ronyó que li va salvar la vida. A més, els joves del poble aprofitaran la visita del programa per passar una llista de peticions a l'alcaldessa, i el jutge de pau mirarà de demostrar, amb un èxit dubtós, les seves habilitats com a imitador. Finalment, a la petita sala de cinema d'en Josep Maria, en Quim descobrirà que la màgia del setè art continua sent molt i molt gran.
Vallfogona de Ripollès, al mig d'una de les valls més desconegudes de la comarca del Ripollès, és un poble on l'esplendor de la natura, sobretot a la tardor, es deixa sentir per tot arreu. Allà, el foraster coneixerà en Quim i la Gemma, una parella de ciutat que van decidir fer formatges i tenir el seu propi ramat d'ovelles, sense tenir-ne ni idea. Però el Quim Masferrer també trobarà en Ramon i la Dolors, un pare i una filla, pastors de tota la vida, i que saben molt bé com controlar el seu ramat. A Vallfogona també hi viuen la Virginia i en Pitu, una parella d'avis que no poden parar de riure mentre se les van fotent, els "Jaumes", que miren de domar les seves vaques amb resultats no del tot satisfactoris, i en Joan, un llenyataire que estima el bosc com si fos el seu fill. A més, de la mà de l'Eudald, en Quim viurà en primera persona un ritual originari dels indis Lakota, dins una cabana de sudoració, que pot acabar alterant la seva percepció de la realitat.
Diuen que qui té un amic té un tresor, i "El foraster" ha tornat a recórrer el país per conèixer les històries de la seva gent, dibuixant un mapa ple de tresors i fent amics a cada poble. L'últim capítol d'aquesta entrega farà un repàs dels tresors que en Quim ha descobert pel camí. El viatge començarà a L'Estany, on en Quim va donar gas a l'esmorzar amb en Pere, es va fer un fart de riure amb les dones del mercat setmanal i es va emocionar amb l'excepcional història de l'Angelina i les persones que treballen a la residència de gent gran. A Perafita, en Gabriel i l'Anna van patir un greu accident que va canviar la vida de la seva família, que ara cuiden com un tresor. I a Olivella, les "Lleones" del poble s'entrenen cada nit en autodefensa feminista, per reivindicar el tresor de viure sense por.
Es diu que, a Paüls, rere cada porta hi ha un músic. I en Quim tindrà ocasió de comprovar fins a quin punt sona bé la partitura d'aquest poblet del Baix Ebre: una xaranga que ha actuat a indrets ben llunyans, una coral formada per gent apassionada pel cant, i en Domingo, un veterà saxofonista que afirma que Paüls, sense la música, seria un poble trist. Però el fet és que a Paüls hi ha molt més que notes musicals. Al voltant de l'ermita de Sant Roc, les famílies s'ajunten per celebrar les grans ocasions en els seus "corros" de pedra. Al mercat setmanal, tres vells amics reparteixen rialles i remeis populars a qui els vulgui escoltar. L'Abdon i l'Isidre, dos germans que fa més de 25 anys que tiren endavant la modesta Paüls Televisió, autèntica memòria històrica del poble. A més, el jovent del poble, la peculiar colla dels "Visinfuà", tenen un embolic de por amb els seus propis noms.
Mura, a la comarca del Bages, apareix en totes les llistes dels pobles més bonics i visitats de Catalunya, i en Quim hi arriba amb moltes ganes de descobrir com és la seva gent. Hi coneixerà veïns com l'Enric, que ha voltat per mig món i s'entén amb tothom gràcies al seu peculiar llenguatge de "signus"; la Roser, que a causa del confinament ha hagut de tancar la botiga que era el seu projecte de vida; o els joves muratans que han creat el Murapoly, una versió local del Monopoly. Al Puig de la Balma, una espectacular formació rocosa que ha estat escenari de rodatges cinematogràfics, en Quim haurà de decidir si s'atreveix a posar a prova les seves pors quan el convidin a fer una esfereïdora baixada en ràpel. Per sorpresa, el seu amfitrió serà un vell conegut de l'audiència de TV3, el presentador del 3/24 Esteve Soler.
Sant Llorenç de la Muga, a la comarca de l'Alt Empordà, es troba situat al bell mig del que es coneix com l'Empordà de muntanya, però això no impedirà que en Quim hi acabi fent activitats més pròpies de la platja. Amb un bon grapat de veïns disputarà el seu primer partit de frisbee ultimate, un esport de regles incertes però diversió garantida; i de la mà de la Irina i en Ricky, en Quim rebrà classes de skimboard, una modalitat de surf que deixarà petja en la seva memòria i, sobretot, en el seu cos. A Sant Llorenç coneixerem els Northern Cellos, capaços de fer versions espectaculars de qualsevol cançó amb els seus cellos elèctrics; en Prim, que ofereix conversa a tothom qui passi per la plaça; i la Lola, una dona francesa amb l'esperit molt jove i l'ànima de vedet. En Quim també hi trobarà en Martí, un jove que es postula com a futur alcalde del poble, i en Pere, que, amb només 8 anys, està disposat a arrabassar-li l'alcaldia.
La Coma i la Pedra, a la comarca del Solsonès, es troba als peus de l'estació d'esquí del Port del Comte, però en Quim, comprovarà que el poble és molt més que un destí turístic. A la Coma, la colla de la rerebotiga de la Dolors, esmorza i brinda de bon matí amb "espumoso", els nens de l'escola dinen cada dia de restaurant i, amb 90 anys, a la Genoveva li encanta posar-se al volant del seu cotxe, malgrat algunes experiències incòmodes que ha tingut amb la policia. Al Port del Comte, en Quim farà un trajecte vertiginós en la moto de neu de l'Albert, per anar a conèixer l'impressionant Forat de la Bòfia, i a peu de pistes hi trobarà en Jaume, un veterà monitor d'esquí que ha mirat de transmetre el secret de l'ofici al seu fill, sense gaire èxit. També, amb alguns dels veïns, compartirà un sopar de "singles" que malgrat el seu nom, no resultarà ben bé com s'esperava.
Al Baix Penedès, entre vinyes i cims, es troba el Montmell, un municipi del Penedès més amagat. Hi viuen en Roman i l'Albert, dos germans que es compenetren a la perfecció, perquè l'un no parla i l'altre no calla; en Jaume, un pagès orgullós d'haver arrabassat sis vegades el concurs del millor calçot als seus veïns de l'Alt Camp; i la Patrícia, especialista en teràpia de parella, que en aquest poble hi té una autèntica feinada, com ho demostra la relació entre en Manuel i en Ricard. A més a més, en Quim descobrirà el poble abandonat de Marmellar, a través dels ulls emocionats de la Carmeta, que hi va néixer i créixer. I amb l'Adrià i la seva colla descobrirà un dels racons més desconeguts i espectaculars de la serra del Montmell.
A la comarca de la Segarra, al voltant d'un imponent monestir medieval, hi ha els diferents nuclis que conformen el municipi de Sant Ramon. Allà, en Quim hi descobrirà el conjunt monàstic de la mà de fra Joaquim, que li revelarà els detalls d'una misteriosa aparició que hi va haver durant el confinament del 2020. A Sant Ramon també hi viu en Jaume, un home capaç de determinar en quin dia de la setmana cau qualsevol data del calendari, i en Toni, disposat a enredar qualsevol incaut perquè l'ajudi a desbrossar el bosc. El grup de rock del poble es diu Angeletes Club i es va formar fa 27 anys, però en porta 26 parat. Molt més actiu és un altre grup, el de "las chicas de oro", unes amigues inseparables que queden per esmorzar i criticar els seus homes.
Tivissa, a la Ribera d'Ebre, és un poble d'orígens ibers i un dels municipis més extensos de Catalunya. En un indret amb una història i una geografia tan grans, en Quim no tindrà ni una estona de descans. O potser sí? Els que no paren quiets són la Fina i en Miquel, un matrimoni que amb les seves cadires de rodes elèctriques fan curses trepidants pels carrers del poble; o els esforçats arqueòlegs que, al poblat de Castellet de Banyoles, piquen i caven la terra a la recerca de restes del passat; o "les bessonetes", dues joves expertes en Tik-Tok que li descobriran al Quim el difícil món de les coreografies. Però a Tivissa també hi ha qui ha posat pausa al ritme frenètic de la vida.
Sant Martí Vell, a la comarca del Gironès, és un poblet plantat al peu del massís de les Gavarres, envoltat de bosc i a només 15 quilòmetres de Girona. Potser per això és un punt de trobada de gent molt diversa. Com en Robert, un home de caràcter una mica esquerp a qui no li importa no sentir-se estimat pel poble. L'Edgar, un arquitecte brasiler que ens descobrirà l'amistat entranyable que l'uneix a la Carme, una dona pagesa de tota la vida. O la Glòria i la Mercè, que es van convertir en el primer matrimoni homosexual de dues dones celebrat al poble. En Quim coneixerà en Joan i la Sílvia, un pare i una filla boletaires que faran mans i mànigues per no revelar el lloc on s'amaguen unes múrgoles "d'orgasme". I de bon matí, en Quim també acompanyarà la Georgina en la seva frenètica ruta del pa, que els portarà a picar per sorpresa a la porta de moltes cases dels pobles dels voltants.
Des de Miralcamp es domina tota la comarca del Pla d'Urgell. El poble és un mirador privilegiat i, només arribar, en Quim coneixerà en Marquès, en Romà i en Soler, una colla a qui li agrada molt mirar, per després poder criticar. Entre els veïns de Miralcamp hi ha en Josep, que mentre cull olives se les va menjant a grapats; la Flor i l'Esther, dues germanes apassionades per les motos, i en Jaume, que no para de caminar ni per ser entrevistat. Amb la Marta, la cartera, en Quim sortirà a repartir bon rotllo pel poble, i amb en Matacotxos descobrirà l'art de no fotre res. Coneixerem també el Marcel·lí, que per recordar la seva estimada Carme, surt a tocar l'acordió al mig de la natura. I els Peres, pare i fill, que estan a punt de complir el seu gran somni: fer volar pel cel de Miralcamp l'avioneta que han construït amb les seves pròpies mans.
Diuen que la sort cal sortir a buscar-la i "El foraster" ha tornat a buscar la sort arreu del país, per descobrir noves històries de la seva gent i, malgrat la pandèmia, sentir-la més a prop que mai. A Sant Llorenç de la Muga, la sort d'en Quim va ser desigual: els Northern Cellos li van regalar una increïble versió de la cançó d'El Foraster, però ell no va ser un bon aprenent de skimboard, la modalitat de surf que ensenyen la Irina i en Ricky. A La Coma i la Pedra, en Quim va fer sort de trobar-se en Jaume i l'Albert, un pare i un fill monitors d'esquí que, desafortunadament, no sembla que entenguin la professió de la mateixa manera. A Paüls, en Quim va poder comprovar la sort que és tenir una colla d'amics amb qui compartir riures, gràcies als experts remeiers del mercat setmanal i als joves de la colla Visinfuà. I a Tivissa va ser molt afortunat de topar amb en Gerard, el millor guia possible per fer bivac a dalt d'un cim i gaudir d'una meravellosa sortida del sol.
En Quim arriba a Verges (Baix Empordà) per ser testimoni del retorn de la festa més esperada del poble. "El Foraster" viurà al costat dels veïns i veïnes la recuperació de la processó de Setmana Santa, amb la seva emblemàtica Dansa de la Mort, després de dos anys de pandèmia. L'Arnau, que interpretarà Jesucrist per segona vegada, està molt nerviós i demana consell als que l'han precedit en aquest paper. En Bi, que fa de soldat romà (aquí coneguts com a manages) li confessarà a en Quim que històricament aquest col·lectiu ha aixecat bastant el càntir. Però aquest també serà un any especial per les manages: la Maria i la Gemma, mare i filla, seran les primeres dones a desfilar com a soldats romans en la processó. En Quim descobrirà tot un poble bolcat en el mateix somni: des d'en Josep, que reparteix els cartells, a les tres directores de l'espectacle, passant pels joves i els nens i nenes que interpreten els esquelets de la Dansa de la Mort.
El Serrallo, a Tarragona, és un dels barris marítims més autèntics del país i encara avui, com en els seus orígens, viu marcat per l'activitat pesquera. En Quim hi coneixerà els pescadors de fins a quatre barques que surten cada nit al mar amb l'esperança de tornar a port amb la xarxa plena. Tots ells comparteixen el mateix objectiu, però són ben diferents en el seu caràcter i en les seves formes. La Rosa, secretària de la Confraria de Pescadors, els fa de mare i controla tot el que passa al port. A més, en Quim aprendrà la parla pròpia del barri amb les veteranes del Club de Rem, i de la mà d'en Pablito Pescarranas descobrirà les diferències que hi ha entre el Serrallo i la resta de Tarragona. En Marc, el pràctic del port, convidarà en Quim a pujar a un gran mercant de tripulació coreana i fer amb ell la complexa maniobra de sortida.
La Vall de Bianya (la Garrotxa) és un municipi molt extens de bosc i muntanya i format per moltes valls, per això se la coneix com "la vall de valls". L'inici d'aquest viatge sorprendrà en Quim amb l'Imma, la veïna més exagerada de tota la vall. Tot seguit, la visita al restaurant de l'Albert li servirà per comprovar que, sovint, les aparences enganyen. I gràcies a la colla de la iniciativa Romànic Extrem, en Quim descobrirà un patrimoni cultural "al·lucinant". A Bianya també hi viuen la Rosita, una dona a qui li costa trobar motius per animar-se; la Montse, que va ser la primera alcaldessa de totes les comarques gironines; i en Jordi, un meteoròleg que convidarà en Quim a mirar els ocells des d'un observatori si més no curiós. En Quim passarà una nit freda però inoblidable a les cabanes d'en Carles i els seus fills, i de la mà d'en Toni s'endinsarà en un paratge de conte per fer un bany de bosc.
La història de Vilanova de Sau, a Osona, està lligada a un dels pantans més famosos de Catalunya. Sota les seves aigües s'hi amaga un altre poble, Sant Romà de Sau, del qual només es veu el campanar. En Quim hi coneixerà en Pep, que des de casa seva controla qui entra i qui surt del poble. I la Maria, una cuinera amb les idees molt clares, especialment sobre l'actitud dels "domingueros". La imponent presa del pantà és responsabilitat d'en Sergi, que, si tingués un mal dia, fins i tot podria inundar Girona. L'Àngel és un dels pocs veïns que van néixer i créixer al desaparegut poble de Sant Romà i en guarda un record molt viu. A més, en Marc desafiarà en Quim a anar fins al campanar en paddle surf. Al poble també hi viu en Josep, que als seus 94 anys ha conegut l'amor dues vegades; la colla de jugadors de botifarra, que no es deixen distreure del joc per res del món, i els adolescents del poble, que acompanyaran en Quim fins als espectaculars cingles que envolten la vall.
Pratdip, al Baix Camp, es troba mig amagat al cor de la serra de Llaberia i és un indret amb una llegenda que posa els pèls de punta. Només arribar, en Quim rebrà una benvinguda no gaire amistosa que el farà sentir com un autèntic foraster. A la font de Santa Marina hi trobarà una bona colla de gent recollint una aigua que té propietats miraculoses. I enfilats al mil·lenari castell del poble, la Sílvia li explicarà la llegenda dels dips, uns gossos llop que surten a la nit i ataquen, precisament, els forasters. A Pratdip també hi viuen l'Anton i la Maria, que es complementen a la perfecció, perquè ell és molt negatiu i ella, molt positiva; en Ramon, que està muntant un bar en homenatge a la seva dona; i els nens del poble, que cada vegada en fan una de més grossa que l'anterior. A més, en Quim descobrirà la història d'un somni postergat durant 50 anys, o cosa que és el mateix, la història d'amor d'en Josep i la Marina.
L'Ametlla de Merola (el Berguedà) és un petit nucli del municipi de Puig-reig que va néixer com una colònia tèxtil a la vora del riu Llobregat. Només arribar, en Quim es trobarà amb en Mateu, que li farà una peculiar visita guiada per la localitat. I l'Andreu, mossèn no oficial de poble, li revelarà un secret a veus sobre el bisbe Novell. Els veïns de l'Ametlla es consideren el poble que fa més reunions de tot Catalunya, i el seu gran orgull són els seus Pastorets. Qui els ha dirigit des de fa vint anys, en Moisès, aprofitarà per fer un anunci transcendental a la comunitat. Després de treballar durant anys i anys a la fàbrica tèxtil, la Rosalia, la Mercè i la Carme fan tot el possible per entendre les noves tecnologies. I als seus 84 anys, l'Enric no falla mai a la seva cita com a repartidor de diaris i recorda amb emoció el seu gran amor, sorgit entre els telers.
Vilaller (Alta Ribagorça) és el poble més petit de la comarca menys poblada de Catalunya i una de les portes d'entrada als Pirineus. Només arribar-hi, en Quim visitarà el Bar Siscarri, punt de trobada de molts veïns i escenari d'encara més debats. A més, no trigarà a descobrir que en aquest poble la cosa va de tàndems, com el que formen el Josep Maria i la Carme, un matrimoni amb una pila d'anys a l'esquena; o l'Alvarito i en Ramon, dos companys de feina que s'aprecien molt, però que no s'aguanten. Vilaller també és un lloc on fer realitat els somnis, com és el cas d'en Rafa i la Suzel, dos cubans que van canviar el calor de l'Havana pel fred pirinenc. O en Jairo, que amb la seva avioneta el convidarà a sobrevolar el cim més alt dels Pirineus, l'Aneto. En Quim també comprovarà que a Vilaller es fa el millor xolís del país i que compten amb els millors (i únics) jugadors de frontó de la comarca.
Hi ha tants somnis com persones, i "El foraster" ha tornat a voltar amunt i avall pels pobles del país per descobrir els somnis de la gent. L'últim capítol d'aquesta entrega farà un repàs dels somiadors que en Quim ha conegut al llarg del camí. El poble sencer de Verges compartia un mateix somni: recuperar la seva emblemàtica dansa de la mort, després de dos anys de pandèmia. La Maria i la Gemma, mare i filla, complien el seu somni de desfilar com a manages de la processó, i una altra Maria, l'encarregada del vestuari, somiava a tornar a veure la processó a la qual ha dedicat tota la seva vida. A l'Ametlla de Merola, de la mà del mossèn en funcions, en Quim va descobrir el somni prohibit del bisbe Novell.
Camprodon, a la comarca del Ripollès, és un dels pobles més famosos i visitats de Catalunya. Però que un poble sigui famós no vol dir que es conegui realment la seva gent. Ja d'entrada, en Quim coneixerà dos veïns ben peculiars: en Biel, un vailet que podria convertir-se en el futur alcalde, i en Pulí, un magnífic però frustrat cantant d'òpera. Les senyores que anys enrere van treballar a les grans mansions del Passeig Maristany il·lustraran en Quim sobre les curiositats que envolten la vida dels "senyors de Barcelona", i un grup de canalla també li deixarà clar que la relació amb "els pijos" barcelonins no és del tot fàcil. A Camprodon també hi viu en Toti, un pastor arrelat com pocs als Pirineus, en Marc, l'instagramer del poble, i en Lluís, que ha obert un museu ple d'objectes abandonats durant la retirada republicana del 1939, testimoni d'un passat que no vol que es torni a repetir.
Xerta, a la comarca del Baix Ebre, és un poble lligat en cos i ànima a les aigües del riu més llarg i cabalós del país. Les crescudes de l'Ebre han negat els seus carrers més d'una vegada, com recorda en Ricardo, que va viure la gran inundació del 1937. De la mà d'en Jordi, en Quim visitarà l'Assut, una presa monumental amb un gran secret amagat. I en aquest temps de sequera, en Paco i en Marc, família de pagesos, també viuen pendents de l'aigua i faran el que sigui perquè torni a caure del cel. A més, en Joan, un senzill botiguer del poble, li demostrarà a en Quim perquè li diuen Lo Mago de Xerta. La Sílvia del supermercat el convidarà a repartir la compra per diverses cases. I l'Anna li descobrirà fins a quin punt la jota, resumida en quatre notes, expressa el sentiment de tot el poble. A Xerta, cada dia hi pot haver una festa gràcies al joc dels barris organitzat per en Carlos.
El Bruc, a la comarca de l'Anoia, és un poble marcat de dalt a baix per la presència imponent del massís de Montserrat. El Foraster voltarà pels carrers del poble, però també pels camins de la muntanya, i acabarà fent el cim en una de les grans aventures de la seva vida. De bon principi, gràcies al pèndol d'en Joan, en Quim comprovarà fins a quin punt l'energia positiva de la muntanya influeix en la gent del poble. En Llorenç, responsable d'un refugi de difícil accés, treu forces de no se sap on per pujar-hi a peu tots els queviures. I en Pol, un jove del poble, cada any interpreta amb passió i energia al famós Timbaler del Bruc en les festes que commemoren la llegenda... tot i que mai fins ara ho havia fet a dalt de la muntanya. En Quim també hi coneixerà la Montse i la Lluïsa, dues veïnes amb grans dots teatrals, l'Albert, un pou de saviesa sobre les peculiaritats del poble, i els practicants de ioga, que tenen una cara positiva i una altra que no ho és tant.
Sant Pere Pescador, a l'Alt Empordà, no només és un dels destins turístics més habituals de la comarca. També amaga un dels espais naturals més valuosos del país, amb els espectaculars Aiguamolls de l'Empordà i unes platges verges quilomètriques.
Ulldemolins, a la comarca del Priorat, es troba enmig d'una vall molt aïllada que els locals han batejat com a Vall del Silenci. Un indret que, a priori, inspira pau i serenor. En Quim, però, no trigarà a descobrir que aquí la gent té molts cops amagats.
A la comarca del Pallars Sobirà, al cor dels Pirineus, es troben les Valls d'Àneu, un conjunt de petits pobles repartits entre les muntanyes. En Quim hi passarà 48 hores i, a més, una nit especialment inoblidable.
Només arribar a Olost, en Quim descobrirà que ser nena o nen en aquest poble és tenir molta sort. La canalla va tenir la idea d'anar a escola en bicicleta i va aconseguir que s'instaurés l'anomenat "bicibús" un cop per setmana. A més, a l'escola juguen i aprenen amb un hort, intercanvien llavors amb els avis del poble i fan la previsió del temps amb una estació meteorològica.
Quim Masferrer visita La Granadella, a la comarca de les Garrigues. D'aquesta terra exigent, els pagesos han estat capaços de treure'n un dels olis d'oliva més valorats del país.
En Quim ha tornat a voltar pel país i ha comprovat que, d'aventures, n'hi ha per tot arreu, a cada nou poble i rere cada cantonada. Un repàs de les millors aventures que s'ha trobat pel camí a: Camprodon, Xerta, el Bruc, Sant Pere Pescador, Ulldemolins, les Valls d'Àneu, Olost i la Granadella.
"El Foraster" torna a Castellfollit de la Roca per acomiadar-se d'en Pepe, un veí del poble que ha construït un catamarà amb les seves mans. Però en Quim no es quedarà a terra: pujarà a bord i acompanyarà en Pepe en l'inici de la seva travessa. Allà, a mar obert, el Foraster se n'adonarà de com de sol que estarà en Pepe, de les dificultats que haurà d'afrontar i del coratge que necessitarà per resistir enmig de l'oceà.
Un especial dedicat als vertaders protagonistes d'"El foraster": recollim les històries i les persones que més ens han emocionat al llarg de les quatre temporades del programa
