El capítol de "Caçadors de paraules" dedicat a l'esport comença justament en un partit del Barça i demanant-se quines són les principals aportacions de l'esport a la parla de cada dia. En Roger de Gràcia entrevista diversos locutors esportius tot buscant els seus secrets com a creadors de llenguatge i homenatja el pare de tots ells: Joaquim Maria Puyal. Però no només de futbol viu l'home: també hi ha -per als homes perpinyanesos i els valencians- el rugbi i la pilota. "Caçadors de paraules" viatja a Perpinyà, per veure i sentir un partit de l'equip local, la cèlebre USAP, i a València, on entrevista en Genovès, segurament el més mític dels jugadors de pilota valenciana.
Som bons insultadors, els catalans? És prou contundent, el català, per destruir només amb paraules? Sabem fer prou mal, insultant en català? En Roger de Gràcia recorre pobles i ciutats buscant ofenses dignes de ser respostes, provocant renecs i demanant guerra,guerra verbal, s'entén. Al llarg del seu viatge, en Roger caça insults clàssics i moderns, atàvics i d'importació, suaus o amb una càrrega de profunditat. Passa per Xàtiva, on l'escriptor Toni Cucarella l'introdueix en el món apassionant de l'insult hortofructícola de baixa intensitat, i s'acosta a Alcoi en plena festa de Moros i Cristians...És ofensiva, en aquest context, la paraula "moro"? En Roger investiga l'origen de l'apel·latiu "polacos", emula el capità Haddock i fa una incursió al planeta ESO... Són inofensius els insults adolescents?
Com neix una paraula? Les paraules neixen, creixen i moren (i són dignament enterrades als diccionaris). Però, com neix una paraula? Com es difon, com va guanyant terreny? Qui i com li dóna, al final, carta de ciutadania? En Roger de Gràcia visita el Sónar 2006, acompanyat de dues analistes de tendències, a la recerca de les futures paraules de moda. "Quan la teva mare comenci a dir la paraula "fashion"", li aconsellen, "val més que te'n busquis una altra". En Vicent Partal, director de Vilaweb, ens ajuda a buscar-les per Internet, i la mare de la paraula "mileurista", tan exitosa, ens explica les circumstàncies que envolten el seu naixement. En Roger de Gràcia recorre en missió d'espionatge l'Institut d'Estudis Catalans, on està a punt d'acabar de confeccionar-se una nova versió del diccionari normatiu de la nostra llengua. N'hi haurà encara més, de versions, o potser d'aquí a pocs anys ja parlarem tots anglès...o una altra cosa?
Paraules d'amor. Fa una mica de cosa dir-ho, però de tant en tant hauríem de parlar d'amor... Amb quines paraules ens diem que ens estimem, o que hem deixat de fer-ho? Tenim una fórmula estàndard per declarar-nos? En Roger de Gràcia s'endinsa en l'apassionant món de la parella, transmet un casament en directe, es dedica a provocar paletes perquè cridin floretes i investiga de quina matèria estan fetes les cançons d'amor. Aquesta vegada el viatge és a Menorca, l'illa desitjada pels anglesos i els francesos. El cantant Cris Juanico ajuda el nostre conductor a trobar les paraules més tendres i els anglicismes de més dolç record. Tot plegat, per esbrinar de quines maneres podríem dir "t'estimo",sense fer gaire el ridícul.
A Catalunya hi ha uns 60.000 gitanos, i bona part d'ells són de famílies catalanoparlants des de fa segles. El seu català, tal com l'han estudiat els especialistes, és especial: força influit pel caló, poc contaminat de barbarismes, amb aportacions lèxiques de diferents orígens dialectals... Per conèixe'l més a fons, en Roger de Gràcia viatja a Verdú i al mercat de Tàrrega, parla amb vells i joves de les comarques de Lleida i s'entrena com a venedor de mercat. Amb ells descobreix "el garrotín" o "la rondenya", alguns ritmes tradicionals del flamenc català. A Perpinyà, al barri de Sant Jaume,on viuen els gitanos rossellonesos, descobrim que el català -gitano, com en diuen ells- és la llengua de comunicació habitual. I quin català! En Roger de Gràcia passeja pels carrers del vell Perpinyà acompanyat dels oncles i assisteix a una predicació evangèlica resada, cridada i cantada en català.
Es pregunta per què ens diem com ens diem, què volen dir els noms i de quina manera ens marquen. No hi ha cap família que no tingui algun problema de noms, i la família d'en Gràcia no n'és pas l'excepció. El pare, la mare, la iaia i el germà d'en Roger li dónen un cop de mà. Després de la vetllada familiar -i d'una ràpida incursió a l'institut Català d'Estadística potinejant amb els cognoms (http://www.idescat.net)-, el programa viatja a les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà. La Maria Ricou, l'antiga cartera d'Esterri, ens explica els noms de les cases, allà molt més potents, a l'hora d'identificar la gent, que no pas els de la família. I ja per acabar, "Caçadors de paraules" s'interroga sobre el seu propi nom. Anem a una agència de creació de noms (http://www.nameworks.es), els demanem un diagnòstic i..., en fi, ja no hi som a temps, de canviar. Llàstima.
Que es parla en català, al cel? Perquè, si més no aquí, no fem res més que parlar de coses celestials...Dia a dia, creients, agnòstics i ateus de Catalunya s'omplen la boca de paraules i expressions d'origen religiós, encara que molt sovint ni tan sols en són conscients. En Roger de Gràcia comença el programa a l'infern dels Pastorets: àngels i dimonis el guien per les expressions celestials i també per les més infernals. De la mà de mossèn Ballarín entrarà després en el món dels sants, recordarà les Homilies d'Organyà i visitarà a Olot una fàbrica d'imatges. Aquest capítol de "Caçadors de Paraules" es dedica, de cap a peus, a la influència de la religió ¿i també de la superstició- en la parla quotidiana...
A l'Alguer, a l'illa de Sardenya, s'hi parla català des del segle XIV. O això diuen els llibres. Aquest és un capítol en què "Caçadors de paraules" fa periodisme d'investigació: és cert, que els algueresos parlen català? I com sona, el seu català? Ens guarden rancúnia, pel fet que el nostre rei Pere IV va buidar la ciutat i la va repoblar amb catalans? En Roger de Gràcia viatja a un Alguer hivernal, sense turistes. Para l'orella al carrer i xafardeja per escoles, mercats, platós de televisió local, barberies i camps de rugbi. Avançant els resultat, diriem que sí..., gairebé podria dir-se que ¿quan estan sols- gairebé tots els algueresos parlen alguerès. La qüestió és: i com és, l'alguerès que parlen? Té algun futur, aquest català del segle XVI?
Es pot delinquir en català? Parlen català, els dolents? Estem segurs que sí, però tenim poca pràctica a sentir-los... Ajudat pels mossos d'esquadra, en Roger fa tots els papers de l'auca: de policia, amb persecució automobilística inclosa; de malfactor, i és escorcollat a fons... "Caçadors de paraules" aprèn, doncs, l'argot dels bons i l'argot dels dolents, visita l'escola de policia de Mollet i fa la ronda per Girona amb una patrulla força experimentada. Però també busca el català dels dolents d'abans, quan els bandolers s'amagaven al bosc. De l'escola policial de Girona, el programa viatja als Ports de Tortosa-Beseit, seguint el rastre d'una història que ja és llegenda.
Cansat de presentar sempre sol, en Roger de Gràcia viatja a Vic perquè li assignin una parella lingüística. I la Patrícia, una equatoriana que estudia català, l'acompanyarà al llarg de tot el capítol. Es tracta de descobrir si aprendre català és tan difícil com diuen. Junts, en Roger i la Patrícia, van a classes per a adults, es fan analitzar la pronúncia, investiguen el català dels nens petits i pugen al pont aeri...En Jesús Centenera, un empresari madrileny, ha inventat un mètode per aprendre català en 50 minuts, i la Patrícia farà de conillet d'índies. "Caçadors de paraules" intenta descobrir què és el més fàcil i el més difícil per als estrangers a l'hora d'aprendre català. Una llengua, asseguren els especialistes, exactament tan complicada com qualsevol altra.
El temps meteorològic és el nucli d'aquest capítol del programa en què en Roger de Gràcia recorre Catalunya buscant les paraules amb què els catalans ens esplaiem sobre el que aparentment és un dels nostres temes preferits de conversa. Així, viatja a la Segarra per comprovar que els meteoròlegs més experts són els pagesos; al Ripollès ¿la comarca més plujosa- per saber com en diem de l'aigua que cau; a Andorra, a buscar els noms de la neu. I a Palamós, per fer-se a la mar amb una família de pescadors experts en els noms dels vents. I per acabar, intentarà aclarir el significat d'algunes paraules meteorològiques que la televisió ha convertit en habituals gràcies als homes i les dones del temps de TV3.
En els tres dies grossos de la setmana fallera (17-18-19 març), Roger de Gràcia i el seu equip conviuen amb la gent de Sueca, un poble de la Ribera Baixa que viu de l'arròs i les taronges, amb una població majoritàriament valencianoparlant, i conegut per ser la ciutat natal del filòsof Joan Fuster, del sainetista Bernat i Baldoví, i del Mestre Serrano, el compositor més conegut de pasdobles fallers. Roger de Gràcia s'ha "fet" d'una de les 16 falles de Sueca i ha viscut tots els actes fallers intentant entendre els misteris de la festa. Ha tirat petards de matinada, ha tremolat amb la "mascletà", ha menjat paelles i bunyols, ha begut orxata i cassalla, ha fet sopars de sobaquillo, ha après sainets marrans, ha acompanyat els estressats músics d'una banda, s'ha vestit amb la brusa de llaurador... I, entremig, ha fet una breu incursió a València per admirar els monuments fallers i les multituds en formació militar que fan l'ofrena a la Verge (encara que n'ha hagut de fugir ràpidament). Tot això per descobrir la força de les Falles, i el seu vocabulari propi (pirotècnia, menjars i begudes, vestimenta, "brofegades" de sainet, música festera,etc), i escoltar la riquesa del valencià de l'Horta i de la Ribera, l'apitxat.
A diferència d'alguns dels nostres veïns, que beuen el cap de setmana fins a caure inconscients, amagant les ampolles en bosses de plàstic, els catalans som bebedors de fons. Roger de Gràcia dedica un dia de la seva vida a fer de bevedor passiu, des que es lleva fins que se'n va a dormir, desxifrant totes les paraules que envolten el món de la beguda autòctona, de punta a punta del país. Cava o xampany, cigalons i barreges, licors, còctels, vins i fins i tot aigües seran l'objectiu d'un capítol que ens pot deixar una bona ressaca.
Roger de Gràcia es pregunta si el riu Ebre, a més de vida, arrossega paraules. Hi ha un català del riu? En un viatge des de Mequinensa, a l'Aragó, fins al Delta, el nostre caçador de paraules es converteix en pescador i descobreix les diferències dels parlars dels pobles del riu. Navegant en un llaüt, recorrent els voltants de la central nuclear d'Ascó, menjant una "clotxa", jugant a tirar pedres amb els nens o cantant una jota en una barraca enmig dels arrossars, Roger de Gràcia descobrirà la riquesa de la llengua de "lo riu".
Segons les enquestes, la salut és una de les principals preocupacions dels catalans. I Roger de Gràcia, el nostre presentador hipocondríac no n'és una excepció. Preocupat pel seu estat físic, es disposa a sotmetre's a un examen mèdic intensiu que a més, l'acostarà a l'argot dels metges i del personal d'infermeria. I sobretot, a les múltiples formes en que els catalans parlem dels nostres mals: amb una infermera rural que treballa a l'Alt Berguedà, descobrirem les maneres populars d'anomenar les malalties, i rastrejarem els noms de les diferents parts del cos. Estressat per tantes bates blanques, Roger de Gràcia acabarà en un balneari, provant dietes i tècniques de relaxació plenes de paraules.
Diuen que del porc tot s'aprofita. També lingüísticament? Des de la matança fins a la cansaladeria, l'animal més estimat dels catalans no para de generar paraules. "Caçadors de paraules" viatja a Mallorca, assisteix a un porquicidi i supervisa lingüísticament tot el procés d'elaboració de les sobrassades... I en Roger de Gràcia també va a l'hort i descobreix els noms de les verdures mallorquines, i torna, amb un cuiner de Sant Llorenç d'Escardassar, als seus orígens professionals com a marmitó, com a ajudant de cuina. Ja de tornada, el programa visitarà una cansaladeria, per elaborar un diccionari tangible ¿i comestible- dels embotits catalans.
Fins i tot a les pel·lícules pornogràfiques se suposa que hi ha d'haver algun moment de diàleg... I és que la llengua és molt important, també per al sexe. Al llarg d'aquest capítol, en Roger de Gràcia es dedica a explorar la riquesa del vocabulari sexual català amb l'ajuda del cineasta Conrad Son, pioner del porno més nostrat, i de les seves primeres actrius. Tots plegats participen en un rodatge i viatgen a Lleida: per alguns, la ciutat més eròtica de Catalunya. El catàleg de vendes d'un "sex shop", una exhibició de pallassos i una digressió sobre la literatura verda medieval completen la visita a Ponent. Però en Roger, que no en té mai prou, encara viatja a Olot, allà on carden contínuament, i descobreix, sense tallar-se, l'autèntic origen dels "cavalls bernats" que omplen la geografia catalana.
El programa final de "Caçadors de paraules" té lletra... i música. En Roger de Gràcia es passejarà pel territori a la recerca de les cançons que ens acompanyen al llarg de la vida. Des de les cançons de bressol i les primeres tonades infantils fins als cants populars, improvisats i tradicionals... o gens tradicionals. Ens preguntarem si és possible fer rap en català, viatjarem a Eivissa per descobrir la cançó redoblada, investigarem si coneixem prou els nostres himnes, i intentarem actualitzar les velles cançons "xirucaires" dels minyons escoltes. En Roger de Gràcia, per si no fos prou, intentarà cantar en català un tema a l'estil dels films musicals de Bollywood. I a més, per acabar el programa, visitarem el mestre Quimi Portet, que ens sorprendrà amb una interpretació musical digna d'un astre intercomarcal. En Roger de Gràcia intentarà no desentonar enmig de tanta harmonia, i s'enfrontarà a uns quants reptes musicals: tot per estar a l'alçada d'un país que no para de cantar.
El primer capítol està dedicat a un llenguatge que sentim cada dia pertot arreu i que sovint no ens podem treure del damunt: el dels polítics catalans. Roger de Gràcia persegueix els caps de llista dels principals partits per esbrinar com és el català "políticament correcte" i com s'ho fan per ajustar-se als cronòmetres durant les campanyes; pregunta al president Montilla com van les classes de català; comprova com anem els catalans de vocabulari polític; i visita el plató del programa de sàtira política "Polònia" per descobrir les claus lingüístiques d'una bona imitació.
Si en un restaurant us porten un turbot, un déntol, una lluerna, una rascassa o una vaca tremoladora, sabeu què mengeu? En el capítol d'aquesta setmana de "Caçadors de paraules", Roger de Gràcia navega per les aigües lingüístiques i es converteix en pescador de paraules. Comença de matinada a Castelló de la Plana, al País Valencià, compartint la feina dels pescadors en una dura jornada. Resultat: un bon mareig i un munt de descobriments, especialment pel que fa a les varietats de peix i els seus noms. La "navegació" continua per Mercabarna, i per algunes peixateries de Cambrils i Palamós, on el Roger explota la tòpica gràcia de peixaters i peixateres per vendre el que faci falta. I acaba el recorregut amb un pescador de Fornells, a l'illa de Menorca, que li ensenyarà els diferents arts de pesca, i el convidarà a compartir una autèntica caldereta menorquina.
Després de marejar-se navegant pel mar, en Roger de Gràcia canvia d'aires i dedica el "Caçadors de paraules" d'aquesta setmana al català de muntanya. En un viatge ple de fred, però molt entretingut, en Roger recorre bona part del Pirineu Occidental per descobrir si hi ha una parlar pròpia de les valls de muntanya. El nostre "caçador de paraules" comença el viatge acompanyant un pastor i el seu ramat de vaques, que travessen el Túnel de Vielha, per seguir la seva transhumància; visita la Fira de la Girella del Pont de Suert per tastar aquest típic embotit i sentir els deixos i els accents de la llengua de l'Alta Ribagorça; acompanya un guarda veterà per descobrir les meravelles del Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici; finalment arriba a Andorra, el "país dels Pirineus", però no per comprar, sinó per parlar de la seva peculiar organització política i descobrir algunes paraules pròpies dels andorrans que han passat a la llengua catalana. Quim Vila tancarà el programa, com ja és habitual en aquesta nova temporada, ironitzant sobre les "visites" dels barcelonins a les muntanyes, amb estil country.
En el capítol d'aquest dilluns, Roger de Gràcia treu la seva faceta més juganera i es dedica a buscar les paraules més "lúdiques" del mercat. Jocs tradicionals i moderns, recuperats o mig oblidats, infantils i d'adults..., tot per demostrar que el vocabulari dels jocs és inacabable i que, sovint, exporta algunes expressions al parlar popular. Sabíeu, per exemple, que "anar de bòlit" té el seu origen en un joc a què jugaven els nostres avis? Roger de Gràcia comença el seu recorregut "caçant" els jocs de paraules més coneguts, els mots encreuats, amb un especialista: Màrius Serra. Continua amb els jocs de cartes i investiga l'argot del joc català per excel·lència: la botifarra. I encara hi haurà temps per jugar al bòlit a Girona, descobrir el joc de la morra a Sant Carles de la Ràpita, intentar seguir el ritme del "quinto", la rifa nadalenca de Sabadell, i practicar el billar amb un gran mestre, el terrassenc Valerià Parera.
Sabíeu que un vi pot tenir aroma de xocolata, d'encens o pètals de rosa? Que l'ull de llebre és una varietat de raïm? O que el marc és un aiguardent que es fa amb la brisa? La cultura del vi té cada dia més força, però en sabem tant com diem els catalans? Roger de Gràcia s'endinsa en les vinyes i els cellers per descobrir el vocabulari del món del vi, i de passada, aprendre a tastar vins i caves com un autèntic expert. El viatge comença a Bages, al Roselló, col·laborant en la verema amb els vinyaters de la Catalunya Nord. Al Priorat, el nostre "caçador de paraules" recorrerà els cellers Vall Llach, a Porrera, per aprendre les tècniques del tast. També seurà una estona a fer petar la xerrada amb alguns veterans agricultors, per sentir com es feia la verema quan el Priorat encara no era una denominació d'origen de prestigi mundial. Finalment, visitarà Can Ràfols dels Caus, al Penedès, per seguir el procés d'elaboració del cava i les paraules que l'envolten.
Si voleu "xalar" una miqueta amb el parlar "pla" de la gent del Delta, agafeu la "granera" i prepareu-vos per recollir uns "catxels", disfrutar d'un correbous o navegar pels aiguamolls amb un "cavero" dalt d'un "barquet de perxar". En un dels capítols de la primera temporada de la sèrie, Roger de Gràcia va recórrer l'Ebre i els pobles que el voregen, des de Mequinensa fins a les portes del Delta.
Aquest dilluns a "Caçadors de paraules" posem fil a l'agulla per descobrir totes les paraules del món de la moda, les expressions que ha donat la tradició de la indústria tèxtil i, sense embolicar gaire la troca, vestir-nos de cap a peus a les rebaixes. Visitarem les betes i fils d'una merceria, farem una ullada a la llenceria fina i Roger de Gràcia anirà a cal sastre per fer-se un vestit, com un senyor. No us perdeu les paraules de la roba a "Caçadors de paraules".
Si us preguntem quina és la llengua pròpia de la Vall d'Aran, molts direu: l'aranès. Però sabeu exactament què és l'aranès? Quanta gent el parla i quin és el seu nivell d'ús al carrer? Aquest dilluns "Caçadors de paraules" dedica el seu primer programa a una llengua que no és el català, a una llengua cooficial a tot Catalunya, l'aranès.
Sabeu quin és l'origen de la paraula "Catalunya"? Això és el que li demana a Roger de Gràcia, a l'inici del proper "Caçadors de paraules", un dels nostres "pares de la pàtria": Guifré el Pelós. Resulta, però, que averiguar-ne l'origen no és tan fàcil. I és que els noms dels llocs, que semblen tan immutables, també han patit els girs de la història. Roger de Gràcia investiga aquesta setmana per què els pobles i ciutats es diuen com es diuen. Per què els veïns d'un poble, Cabó, a l'Alt Urgell, de cop, decideixen canviar-li el nom. I per què n'hi ha un que, encara ara, segueix mantenint dos noms: Santa Maria de Corcó i l'Esquirol. Per fer tot això, el nostre caçador de paraules es farà un fart de viatjar: a la Cerdanya descobrirem alguns dels topònims més curts del domini lingüístic català, com Das, Nas, Bor, Pi o Er; a la Vall de Gallinera, al País Valencià, investigarem els noms de poble que ens han deixat els conqueridors àrabs; i a Barcelona, sentirem com rebategem alguns dels carrers i places de la ciutat, fugint dels noms oficials.
La Franja és la zona catalanoparlant d'Aragó. Són més de 60 municipis, prop de 50 mil habitants, dels quals un 90% parla català, el percentatge més elevat de tot el domini lingüístic. Roger de Gràcia recorre la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, per escoltar i viure el català de la gent de la Franja, i de passada tastar els millors productes. Dels panadons de Tolba a l'oli de Maella, i dels gelats del Campell a les figues de Fraga.
Escalfar, il·luminar, coure aliments, fondre metalls, fabricar vidre, la civilització no hauria existit sense el domini del foc. I evidentment, les espurnes han omplert el nostre llenguatge de cada dia. Roger de Gràcia investiga la fascinació que ens provoquen les flames i rastreja totes les paraules que envolten els qui lluiten contra el foc i els qui el viuen amb ànim festiu
En plena crisi immobiliària, amb la bombolla que es desinfla i els preus que cauen en picat, en Roger de Gràcia dedica el pròxim "Caçadors de paraules" a la casa i a totes les paraules que l'envolten. Per fer-ho comença buscant pis i descobrint que les ofertes immobiliàries amaguen uns quants eufemismes: "finca règia", "ben situat", "ideal parelles", etc.
Aquest dijous, Roger de Gràcia presenta a "Caçadors de paraules" la seva candidatura a Llaminer de l'Any. La seva passió pels dolços el porta a recórrer Catalunya, amb una escapada a Mallorca i Eivissa, per descobrir i tastar els millors pastissos, pastes, postres, galetes i llepolies. I ja que hi som, per "caçar" totes les paraules que fem servir per anomenar aquests productes: de les mones de Pasqua als braços de gitano, i dels rubiols mallorquins al flaó eivissenc.
Roger de Gràcia i els seus "Caçadors de paraules" acaben la segona temporada de la sèrie el dijous 17 d'abril amb un capítol especial que recull els millors moments de la temporada. Al llarg de 13 capítols, la sèrie ha seguit apostant per recuperar i divulgar paraules i accents que normalment tenen poca presència a la televisió. I sempre amb l'esperit gamberro però divulgatiu que ha caracteritzat aquesta sèrie del Departament de Nous Formats. Per això, en aquest capítol final Roger de Gràcia visitarà un misteriós personatge a qui entregaà totes les paraules recollides al llarg de la sèrie: fins i tot algunes que no han cabut en el metratge habitual de cada programa. Així, el caçador acabarà enfrontant-se cara a cara amb un dels "pares espirituals" de la llengua catalana. A més, aquest últim "Caçadors de paraules" inclou algunes seqüències inèdites, un munt de pífies del Roger, i els moments més divertits del rodatge. Un rodatge que ha portat Roger de Gràcia i el seu equip per tota la geografia catalana, per les Balears i pel País Valencià, amb un total de més de 10.000 quilòmetres recorreguts. "Caçadors de paraules" ha aconseguit una mitjana de 586.000 espectadors, amb un 18,4% de quota de pantalla. El programa més vist de la temporada va ser el dedicat al llenguatge del mar i els pescadors, amb un 26,9 % i 856.000 espectadors.
