Caesar and General Vespasian decide to send Mandoni to galleys, as punishment for the general's assassination attempt. Going to galleys represented a slow and painful death for a slave. Numancia will never see Mandoni again. Desperate, the slave Numancia asks Pompeu for forgiveness for her 'brother' Mandoni (Numancia is hiding the fact that Mandoni is her husband from everyone).
El cèsar i el general Vespasià decideixen enviar Mandoni a galeres, com a càstig per l'intent d'assassinat del general. Anar a galeres representava per un esclau una mort lenta i dolorosa. Numància no tornarà a veure mai més Mandoni. Desesperada, l'esclava Numància demana a Pompeu el perdó pel seu 'germà' Mandoni (perquè Numància amaga a tothom que Mandoni és
el seu marit).
