Horaci Casany va nàixer fa trenta anys a la ciutat, va créixer a la ciutat, es va educar a la ciutat i allà va descobrir la seua vocació. És tot un urbanita. Fa pocs mesos que va acabar els estudis en Teologia i ara s´ordena rector. El somni d´Horaci és anar a Rwanda, i està a punt d´aconseguir-ho, quan rep una telefonada urgent del seu bisbe. El necessita per a cobrir una plaça que acaba de quedar buida a la seua regió natal. Horaci, com a bon capellà amb vot d´obediència, ha d´acceptar la decisió del seu superior d´enviar-lo a Sant Antoni de Benifassem, un poblet al final una carretera llarga i sinuosa per a substituir al rector vell don Cosme, que portava tota la vida allà. Així que el pare Horaci Casany mamprén el camí.
Després del desastrós incident de les festes patronals, Horaci tracta de seguir amb les seues tasques com a sacerdot, però no serà senzill. D´una banda, al senyor don Cosme, el vell rector, li costa acceptar que Horaci impose els seus nous mètodes, i d´un altre, l´inoportú despreniment de la teulada de l´església en plena consagració, obligarà el pare Casany a cancel·lar les misses per a evitar una desgràcia major.
La reforma de l'església suposa una gran despesa, així que Horaci decideix analitzar la gestió de la parròquia. Revisant els comptes descobreix que el pressupost és mínim, i no entén algunes necessitats que va establir don Cosme, el seu antecessor. Horaci ha d'acudir al bisbat perquè l'ajuden en la reforma, que és més gran del que semblava al començament. Amb l'excusa de les reunions amb el bisbe, Horaci desapareix durant vesprades senceres de Sant Antoni de Benifassem. Els veïns no veuen que l'obra avance, ni que el rector aconseguisca més diners o més ajudes, així que comencen a sospitar que Horaci acudeix al bisbat amb altres objectius.
Elisa té un accident quan rep la forma durant la comunió. Sembla que els cossos de Crist preparats per Lola són massa grossos per a les goles d'alguns dels feligresos. Amèlia, don Cosme i Horaci prenen una solució dràstica: encarregar el vi i les hòsties consagrades a una botiga especialitzada de València.
Horaci ha de lidiar amb les obres interminables de l´església de Benifassem. Front el risc que l´estàtua de sant Antoni patisca algun accident, Nelo, el sagristà, suggereix Horaci avançar el període de pelegrinatge del sant. Com que està ocupat amb les classes de ball, Horaci accepta que Nelo s´encarregue d´organitzar-ho tot. La custòdia del sant suposa de seguida un motiu de conflicte. Lola, cansada que Amèlia, com a favorita de don Cosme, siga cada any la primera a guardar la imatge, farà tot el que estiga en la seua mà per a ser la triada en esta ocasió.
David, el fill de l´alcalde, vol casar-se i, encara que és ateu com son pare, la seua nóvia Anna, la neboda néta de la senyora Amèlia, està decidida a celebrar la boda per l´església. Esta situació provoca una gran discussió familiar. La senyora Amèlia acudeix a Horaci per demanar-li que els case a pesar de l´oposició de Batiste, que pressiona David perquè evite la boda i se´n vaja a viure amb la seua nóvia directament. Horaci accedeix, per fer-li un favor, i amb esta decisió provoca que tant l´alcalde com don Cosme es posen en contra seu.
Pepico pensa que, a la fi, aconseguirà la seua promesa (durant molts anys, per Batiste) plaça de funcionari a l'Ajuntament de Sant Antoni de Benifassem. El que no comptava és que poguera haver-hi més candidats, perqué Nelo i Ximo també volen provar sort, i un altre detallet sense importància... que cal aprovar l'examen corresponent! Mentrestant, Montse i Elisa malpensen de les fugides d'Horaci amb Àngels, que seguixen amb les seues classes de ball, i les beates comencen a escampar comentaris que trauran de polleguera a Don Cosme.
El poble es desperta amb la terrible notícia de la mort de Quico, el pare de Maite. Per a sorpresa de tots, el difunt, tot i ser ateu i company de batalles de Batiste, ha demanat un funeral religiós, cor inclòs, en les seues últimes voluntats. Maite parla amb Horaci i li demana que oficie la missa. Tot i que el pare Casany no planteja cap impediment, Cosme no hi està d´acord. No pensa permetre que soterren en terreny sagrat un home com Quico: un comunista que aprofitava qualsevol ocasió per a menysprear a viva veu els ritus catòlics.
L´alcalde de Benifassem ja n´està fart. La seua dona, Montse, insisteix contínuament perquè trobe faena al seu germà Pepico. Batiste creu que ha trobat la solució: convertir Pepico en el xofer d´un carruatge que ofereix els turistes un agradable passejada per la serra. Pepico no té tan clar que la iniciativa de l´alcalde siga bona: ell no sap res de cavalls i, a més, no té carnet. Segons Batiste, no són més que minúcies que no haurien d´impedir que Pepico complira el seu deure com a nou xofer del carro anomenat Passionària.
Horaci vol organitzar una col·lecta per ajudar els pobres de Rwanda. És el lloc a què pensava anar-se´n de missions abans de ser enviat a Benifassem, i sent la necessitat de cooperar d´alguna manera. Per poder dedicar-se a fons a l´organització de la col·lecta, Horaci li demana a don Cosme que col·labore i es faça càrrec de les tasques de la parròquia.
Horaci està oficiant la novena quan es veu interromput per Liseu, el policia municipal de Benifassem. Acudeix per ordre de l´alcalde, que vol que l´església complisca els horaris de tancament aplicables al comerç. Furiós, el pare Casany ix a buscar Batiste. Horaci troba l´alcalde al local social. Després d´una forta discussió, Batiste fa marxa arrere en les seues pretensions. Horaci no tarda a adonar-se que el seu comportament amaga alguna cosa estranya. El pare Casany descobreix que Batiste està vivint a l´ajuntament. Horaci ho descobreix: Montse l´ha fet fora de casa.
El curs de ball de saló està a punt d'acabar-se i, com a colofó, se celebrarà un concurs exhibició entre tots els assistents. Àngels i el pare Cassany estan animats a participar-hi, fins i tot aspiren a aconseguir el trofeu. Per això aprofiten els descansos dels seus respectius treballs per a assajar. Sense adonar-se, acaben passant cada vegada més temps junts i estan més units, la qual cosa acaba per passar factura a Horaci, que somnia que ell i la mestra es besen durant el ball.
Horaci, decidit a abandonar el poble i anar-se´n a les missions de Rwanda, escriu una carta al bisbe en què resumeix els seus motius, però sense parlar d´Àngels, ni dir-li tota la veritat. Ho centra tot en els contratemps amb què s´ha trobat a Sant Antoni de Benifassem. Fa dotze anys que el pare d´Elisa i la mare de Puri van faltar per un accident amb una haca. Com cada any, Elisa i Puri intentaran que dediquen la missa de dissabte als seus familiars i el seu conflicte, com sempre, provarà la vocació i paciència del pare Casany. Don Cosme, faltaria més, creu que té la solució. Lola encarrega a Ximo que li mate el porc, però Batiste es nega perquè afirma que cal seguir les normatives europees.
La mort del tio Punxa, un dels veïns més vells de Benifassem, deixa al poble en una complicada situació: el nombre d´habitants és tan reduït que amb un menys passarien a integrar-se en l´ajuntament limítrof. Batiste no pot permetre quelcom així i, amb l´ajuda de el seu cunyat i de Ximo, oculta el decés al poble i a l´Administració.
Que el pare Casany haja decidit anar-se´n a les missions no significa que puga fer-ho. Horaci ja es troba als afores de Sant Antoni de Benifassem després d´haver dit adéu i d´haver-se mantingut ferm en la seua decisió de passar pàgina, d´anar-se´n a Rwanda. Aleshores rep una telefonada que ho canvia tot i l´obliga a fer la volta i tornar al poble: han abandonat un xiquet a la porta de la rectoria.
La doctrina és clara: els xiquets que moren sense batejar van als llimbs. Davant d´esta dramàtica perspectiva, Amèlia i Don Cosme senten que tenen l´obligació de batejar-lo, tot i saber que Horaci s´oposa per no tindre el consentiment dels pares, encara desconeguts.
Empar es presenta a la rectoria per trobar consol. No pot comprendre els motius que pot tindre Déu per a haver-la castigat amb uns fills com els seus. Encara que Horaci pensa que Empar ha descobert que la seua filla és la mare del xiquet abandonat, de seguida s´adona que el que ocorre és que ha sorprés Rodolf, el fill, al llit amb un home. Empar pretén que Horaci li "cure" l´homosexualitat que "pateix".
Pepico juga la partida sense saber que d´ací a poc haurà de canviar de bàndol. El mal perdre de Batiste, que el culpa per cada jugada que fallen, provoca el seu acomiadament fulminant de l´Ajuntament de Sant Antoni de Benifassem.
La precària situació econòmica d´alguns dels feligresos de Sant Antoni de Benifassem preocupa considerablement Amèlia i Horaci, que destaquen Tomás, l´antic orfebre, com una de les persones més necessitades de la parròquia. Per a ajudar-lo, Horaci li ofereix diners. No obstant això, ell ho rebutja contundent: no pensa acceptar almoines.
Batiste li encarrega a Liseu vigilar don Cosme, perquè els seus reflexos ja no són el que eren i s´ha convertit en un vertader perill al volant. D´altra banda, Blanquita, l´ovella d´Elisa, s´ha escapat i Batiste la declara en crida i cerca.
Un brot de grip arriba a Sant Antoni de Benifassem i Horaci, Batiste i Lola cauen greument malalts. Sense tres de les seues més representatives figures, és el moment que don Cosme, Pepico i Saoro prenguen les regnes. Però no serà fàcil.
Maria, una anciana que acudeix a l´església a la recerca de refugi i companyia, es nega a eixir de l´església quan la missa es cancel·la a causa d´un accident. Preocupats, Horaci i Àngels acudeixen a Batiste amb la intenció de crear un servici d´atenció i companyia per a les persones d´edat avançada. L´alcalde, que en principi no està d´acord amb el projecte, convoca una reunió al local social i proposa, com a pròpia, la mateixa iniciativa.
Comença el període electoral en Sant Antoni de Benifassem i en l´Ajuntament estan preocupats. Les bases del Partit Comunista de Benifassem reclamen que, de totes les promeses realitzades en la campanya anterior, l´equip de Batiste no haja sigut capaç de dur a terme ni una d´elles. L´ambient està caldejat, els ànims per terra i la tensió podria tallar-se a ganivet.
Amb les eleccions molt a prop, la tensió entre el bàndol dels catòlics i el dels ateus aconsegueix un punt àlgid. La primera víctima d´eixa tensió serà la creu cristiana del rei Jaume I, que destrossarà don Cosme quan hi caiga damunt durant la inauguració del nou poliesportiu de Sant Antoni de Benifassem.
Durant la celebració d´una missa, don Cosme se´n va del cap i intercala en l´homilia un lúcid discurs polític. És el començament de la carrera política de don Cosme, que decideix presentar-se a l´alcaldia de Sant Antoni de Benifassem. Tant Horaci com el bisbe estan en contra de la candidatura de don Cosme, però no poden fer res per a impedir que es presente. A Batiste, este fet tampoc no li fa gens de gràcia, per la qual cosa demana a la Junta Electoral que investigue si el vell sacerdot es troba en condicions de dirigir els assumptes del poble.
La vida a la rectoral no pot estar més rebolicada. A la ja de per si problemàtica candidatura política de don Cosme, s'uneix l'aparició de Conxín, una de les feligreses d’Alcolet, que demana asil després d'haver sigut expulsada de casa, junt amb els seus dos fills, pel marit, que l'acusa de mantindre una relació secreta amb el rector de Sant Antoni de Benifassem. Horaci i Amèlia, sense temps per a reaccionar davant la notícia, es veuen en l'obligació d'acollir a tota la família.