A les terres de la frontera entre àrabs i cristians, al nord-est de la Península Ibèrica, uns bandolers sarraïns han capturat Arnau, un noble cristià. Malferit, se l'emporten a través d'un bosc i, casualment, fan parada a casa d'Agra, la bruixa. Mentre Agra els dóna menjar, la seva filla, Elna, s'acosta a Arnau. Només es veuen un moment, però entre tots dos neix una atracció tan forta que, tant l'un com l'altre, ja no podran oblidar-se mai. Fora de la cabana d'Agra, els sarraïns intenten vendre Arnau a un senyor àrab de Còrdova, Yazid, que està de viatge per aquelles terres. Yazid es queda amb Arnau i aposta amb un company que d'aquell home primitiu en farà una persona sensible. Mentrestant, en terres cristianes, la família d'Arnau, la seva dona Sància, les dues filles i Odalric, el cunyat i el noble més poderós de la regió, el donen per mort. La dona d'Odalric, Garsa, no ha pogut donar un hereu al seu marit i enveja les dues filles de Sància. Sància enveja de Garsa que tingui un marit que l'estima. Ella no va ser mai feliç amb Arnau.
Arnau s'enfronta amb Odalric; l'acusa de voler-lo matar i de la mort del comte. No en té cap prova, però, a partir d'aquí, l'odi entre els dos cunyats és inevitable. Arnau, seguint els ensenyaments del noble Yazid, es preocupa de les seves terres, les fa produir i dóna dret als pagesos. Les innovacions són mal vistes pels altres nobles i, fins i tot, per l'abat Ató. Odalric contracta Mamburg, una mena de mercenari, perquè espiï tots els moviments d'Arnau. Veu amb disgust com Arnau és cada dia més popular entre la població. Ajudat per l'abadessa i per Mamburg, li posa paranys per desprestigiar-lo. Mentrestant, Arnau aconsegueix descobrir on s'amaga l'Elna, la treu del convent, abandona la dona i les filles i se'n va a viure amb ella. Garsa ja no pot continuar fent creure a Odalric que està embarassada i va a veure la bruixa perquè l'ajudi. La bruixa li fa veure que si no s'ha quedat embarassada no és per culpa seva, sinó del marit. Garsa troba en Mamburg l'home idoni per quedar embarassada. També Odalric visita Agra. Vol saber com defensar-se d'Arnau sense despertar sospites. Agra l'avisa que no vessi sang del seu cunyat si no vol que el fill que Garsa porta al ventre neixi mort. Li aconsella que l'única manera de desfer-se d'Arnau és amb la mentida.
Odalric fa capturar Arnau i, amb acusacions falses, el sotmet a un judici fraudulent que el condemna a l'exili. Però, d'amagat de tothom, el fa tancar en una masmorra del seu castell. Sància troba consol en Ermengol, un comediant que arriba al castell. S'enamoren i Sància canvia: s'encara al seu germà Odalric i, amb l'ajuda d'Ermengol, treu Arnau de la masmorra, encara que que no l'estimi. Arnau no està disposat a anar-se'n desterrat: vol venjar-se d'Odalric.
Arnau s'acomiada de les filles i, acompanyat pel seu criat més fidel, Bernat, s'amaga per preparar la venjança. Elna no ha pogut seguir Arnau, perquè Agra ho ha impedit. Odalric no gosa fer-lo matar per por de l'amenaça de la bruixa i fa disfressar Mamburg de fals Arnau i li mana cometre atrocitats contra els pagesos i nobles fidels a Arnau perquè siguin ells mateixos els que el matin. Entre el poble sorgeixen versions diferents i contradictòries sobre Arnau: per uns és un assassí, i per altres és l'únic que els pot alliberar de les arbitrarietats d'Odalric. La visió positiva sobre'Arnau s'intensifica quan Ermengol, que es descobreix davant Sància com un noble d'un altre comtat, també decideix prendre el paper d'Arnau, formar un exèrcit i conquerir terres als àrabs en nom del nou comte de Barcelona, Berenguer, en teoria aliat d'Odalric. Odalric és cridat a Barcelona pel nou comte. I hi va amb l'esperança de fer pactes que li puguin ser favorables. Però allà es troba amb l'acusació d'haver muntat un judici fraudulent contra Arnau. És condemnat a buscar Arnau i restituir-li l'honor. Odalric se sent profundament humiliat.
Mentrestant, Arnau cau en una depressió. Impotent, renega d'ell mateix i, acompanyat de Bernat, s'encamina cap a l'exili. En una romeria es troba amb el fals Arnau que amaga Mamburg. Lluiten i Arnau talla una mà al mercenari. Odalric només pensa a matar Arnau. Però el fill encara no ha nascut. Mamburg decideix matar pel seu compte Arnau. Ho intenta a traïció però Bernat s'hi interposa i mor. Arnau, desolat, s'afegeix al grup de pelegrins que va a trobar-se amb un santó. Quan Arnau parla amb ell es queda sorprès: és Yazid, que, pobre i fugitiu, ara se sent un home lliure. Abans de marxar, Yazid anima Arnau que ell no renunciï tampoc a la llibertat. Agra envia Elna, que està embarassada, riu amunt perquè es trobi amb Arnau. Mamburg, que les espia, avisa Odalric. La Garsa ja ha tingut el fill i Odalric se sent amb les mans lliures per matar Arnau. Arnau i Elna es troben a les fonts del riu. Elna infanta una nena. Odalric també arriba a les fonts i intenta matar Arnau. Lluiten i, quan Arnau està a punt de matar-lo, li perdona la vida. Odalric, però, el fereix a traïció davant la mirada d' Ermengol, que no ho pot evitar.